Catalans a Londres XIX. El Fantasma: Pujol, àlies Garbo.

Portada del llibre més recent sobre Garbo. Abans de saber quina cara feia, el vaig veure a les parets del metro.

Joan Pujol —l’espia que va enganyar Hitler, el català fantasma que era a Londres i no hi era— és l’últim personatge de la sèrie «Catalans a Londres» (que vam iniciar el 5 d’octubre). I és el meu preferit. No m’entretindré gens; avui anem per feina: cada detall de la seva vida és espectacular.

Pujol n’estava tip, de feixistes, i va decidir ajudar com fos a eliminar-los. Com que el Regne Unit era l’única oposició seriosa al règim nazi, la dona de Pujol, en nom seu, va oferir els serveis del seu marit com a espia. El van rebutjar. Però això no va deturar Pujol: va convertir-se en espia «freelance» i va declarar la seva pròpia guerra als nazis.

Aquest és Pujol, el del centre a la portada del llibre.

El 1940 es va traslladar a Lisboa, i va oferir la seva ajuda al servei secret nazi. La idea de Pujol era enviar als alemanys informació falsa per distreure’ls i així ajudar l’Exèrcit britànic. Però Pujol no havia estat mai a Londres i el seu coneixement de les illes era molt limitat.

Us costarà de creure, però va aconseguir fer creure als alemanys que vivia a l’Anglaterra rural, fent servir només guies de viatge, horaris de tren i el que llegia als noticiaris del cinema.

A poc a poc, Pujol es va anar animant. Veient que els nazis s’ho empassaven tot, va començar a crear la seva pròpia xarxa d’espies. Tot sovint cometia errors, però no el van enganxar mai. Per exemple, sempre s’equivocava quan comptava en penics i lliures. També va inventar-se un espia a Glasgow que tenia seriosos problemes d’addicció al vi (ignorava quina és la beguda preferida dels escocesos).

Un dels tancs Sherman inflables que els aliats van utilitzar per crear maniobres militars falses.

Com us podeu imaginar, amb aquest espectacular currículum, el Govern britànic va començar a interessar-s’hi i el va fitxar. Li van donar carta blanca i la seva col·laboració va tenir un èxit aclaparador.

Una vegada Pujol la va pifiar: va dir als alemanys que les aigües de Liverpool estaven tranquil·les, i ells sabien que hi havia una flota en moviment. Llavors Pujol va haver d’inventar-se que el seu espia de Liverpool estava malalt, i el Govern britànic el va ajudar i en va fer publicar l’esquela als diaris.

L'atac Aliat a Normandia, i Pas de Calais, on Hitler esperava l'ofensiva.

El millor engany va ser l’últim. Pujol va aconseguir fer creure als nazis que les forces aliades envairien el continent pel Pas-de-Calais. L’atac, en realitat, va ser més al sud, a la costa de Normandia, i va agafar els alemanys desprevinguts. El resultat és ben conegut. El que potser no ho és tant és que l’èxit aliat va dependre, fins a l’últim segon, de l’enginy d’un fantasma català.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús