El quadre més ben penjat d’Europa

Un llarg passadís travessa la  National Gallery d’una punta a l’altra. Entreu-hi per la porta principal, per les escalinates de Trafalgar Square, i coŀloqueu-vos al centre de la primera sala que trobeu. A dreta i esquerra hi tindreu dues portes de vidre: per aquí hi passa l’espina dorsal del museu.

En un extrem, el passadís comença al Baix Renaixement. A l’altre extrem hi trobem l’art del segle XIX. El passadís passa d’una sala a una altra, i a vegades no és res més que un seguit de portes. Però, en alguns trossos curts, és un passadís amb totes les de la llei, amb una paret a cada costat.

En aquests trams només sereu capaços de veure-hi dos quadres, un al final i un al principi del passadís. Estan penjats estratègicament per coincidir amb el passadís, de tal manera que es veuen sencers des de qualsevol punt. Un d’aquests quadres, el que es troba a l’extrem oest, és el quadre més ben penjat que hagi vist mai.

Es tracta de la Incredulitat de Sant Tomàs, una pintura del 1502 feta pel relativament desconegut Cima de Conegliano. Prové d’un altar de Portogruaro, un poble al nord de Venècia que té la mida de Valls. No és l’obra més famosa ni la menys famosa de la galeria, però sí que és una de les que atrau més mirades involuntàries.

El panell acaba, amb forma semicircular, imitant una cúpula, o un arc de mig punt. Resulta que la meitat del llarg passadís que travessa la galeria està compost de portes amb un arc de la mateixa mida. La cúpula del quadre, per tant, sembla una continuació del seguit de portes, i crea la iŀlusió que Jesús s’espera dret a l’última.

Però això no és tot. El terra que trepitgen Jesús i els apòstols està pintant amb rajoles quadrades i simètriques, amb un punt de fuga central. Això fa que sembli que les rajoles siguin la continuació del terra de la galeria. Com que el panell és enorme, comença pràcticament arran de terra, cosa que n’incrementa l’efecte òptic.

I encara n’hi ha més: els sants van vestits amb les túniques acolorides, blaus, verdes i vermelles, i tots ells s’apleguen amb curiositat al voltant de Jesús, intentant comprovar si de debò ha ressuscitat.

Quan la National Gallery l’omplen de gom a gom els turistes, amb motxilles i gorres de colors, les seves siluetes es fusionen amb els sants, i sembla que tots entrin i surtin del quadre. Es transformen en peregrins que caminen cap a Jesús, a tafanejar com Tomàs li toca les ferides.

 

Nota: Mentre buscava una fotografia del retaule, he trobat un article al Guardian que diu exactament el mateix que jo. M’alegra no ser l’únic que s’hi ha fixat, però, ¡Quina ràbia que ho hagi escrit abans que jo!. Al final, he parasafrejat el seu títol en clau eurocèntrica. http://www.guardian.co.uk/artanddesign/artblog/2006/nov/13/britainsbesthang

3 comentaris

  • El quadre més ben penjat d’Europa, de Josep Grau | AngloCatalan Affairs | Scoop.it

    26/01/2013 14:36

    […] Un llarg passadís travessa la National Gallery d’una punta a l’altra. Entreu-hi per la porta principal, per les escalinates de Trafalgar Square, i coŀloqueu-vos al centre de la primera sala que trobeu. A dreta i esquerra hi tindreu dues portes de vidre: per aquí hi passa l’espina dorsal del museu.En un extrem, el passadís comença al Baix Renaixement. A l’altre extrem hi trobem l’art del segle XIX. El passadís passa d’una sala a una altra, i a vegades no és res més que un seguit de portes. Però, en alguns trossos curts, és un passadís amb totes les de la llei, amb una paret a cada costat.En aquests trams només sereu capaços de veure-hi dos quadres, un al final i un al principi del passadís. Estan penjats estratègicament per coincidir amb el passadís, de tal manera que es veuen sencers des de qualsevol punt. Un d’aquests quadres, el que es troba a l’extrem oest, és el quadre més ben penjat que hagi vist mai.  […]

  • Núria

    11/05/2013 23:20

    Hola, només volia informar-te que el que expliques ho vaig escoltar per primera vegada en una de les visites guiades que la National Gallery ofereix de manera gratuïta cada dia de la setmana. No sé si és casualitat o no, en tot cas, el fet que algú altre hagi publicat un article amb el mateix contingut que el teu és irrellevant, ja que no és tracta una idea original teva, sinó d’una informació que el museu ofereix als seus visitants, turistes o no.

  • jgraubove

    12/05/2013 20:34

    De debò? Molt interessant. De fet és una cosa que pensava sempre que el veia, i ja em va sorprendre veure que algú havia parlat del mateix al Guardian. El curator que va decidir-ho pot sentir-se orgullós de la seva feina, certament! I no és l’únic de la National Gallery que està bén penjat. També mola l’esbós de Leonardo. Veig pel teu correu que estàs a la SAS, espero que hagis gaudit els dies de sol. Puc preguntar què investigues/estudies?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús