Tres pubs que m’han impressionat

¿Què ha de tenir un bon pub? N’hi ha que hi busquen música. N’hi ha que hi busquen parella. I n’hi ha que hi busquen escurabutxaques. Cadascú hi busca el que vol. Jo, tres coses: que sigui de fusta, que tingui cerveses que no hagi tastat mai i (la més important) que tingui una història i la recordi.

Potser semblo exigent, però heu de pensar que els pubs d’Anglaterra són infinitament millors que els de Catalunya. Catalunya és un país de cafès i pastisseries; no de pubs. L’altra cara de la moneda també és certa: les cafeteries i pastisseries angleses són una porqueria —i gairebé tan avorrides, impersonals i deixades com els nostres pubs.

A Londres hi ha tres pubs que em tenen el cor robat. El primer és el Southampton Arms. És a Gospel Oak. És molt petit i no hi accepten targetes. La barra ocupa la meitat del pub, i ensenya orgullosa una desena de cerveses («Ales») de petits productors (les van canviant periòdicament).

 

Hi fan bons preus, i us recomano que hi demaneu «mitges pintes»per poder assaborir tots els gustos sense acabar gaire pet. Els cambrers són amables. I si els dius: «En vull tastar una d’amarga i una de més dolça», en lloc de mirar-te malament, t’aconsellen.

El segon és l’Spaniards Inn (La Taverna dels Espanyols). És un dels pubs més antics de Londres (diuen que és del 1585). Té dos pisos amb un parquet antic que cruix quan el trepitges, i per on han passat Dickens i Keats. De l’Spaniards Inn en parla Bram Stoker aDràcula, quan els protagonistes hi van a fer temps abans de matar una vampira.

Només per això darrer ja m’encantaria; però encara ofereix més coses. Resulta que és al capdamunt de Hampstead Heath, un parc al nord de Londres que és més aviat un tros de bosc, amb àrees molt silvestres. Després de caminar per Hampstead, amb els peus cansats i les botes enfangades, no hi ha res millor que arraulir-se als bancs de fusta de l’Spaniards.

L’últim és el Camden Head, a Angel. És un pub victorià obert l’any 1849. Està molt ben decorat (de fet, és un edifici protegit); però no és famós pel seu aspecte, sinó perquè és un dels pubs més actius, culturalment parlant. Hi fan concerts, tastets de cervesa i, sobretot, comèdia. Al segon pis, cada dissabte, hi sentireu monòlegs espatarrants.

Cada visita a Londres hauria d’incloure un pub com a mínim, amb bon menjar i caliu que assequi la pluja. Quan estigueu cansats de fer el turista, ¡recordeu el meu consell! I segur que si hi heu anat (o hi viviu) també teniu el vostre preferit. Quin és?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús