El polític que va dimitir per excés de velocitat

Avui, mentre esmorzava, he llegit al Guardian: «La carrera de Chris Huhne l’enfonsa una mentida de 10 anys.» Caram —he pensat—, al Regne Unit també n’hi ha com a casa, d’estafadors consumats i de mentiders compulsius. Però com a mínim aquests dimiteixen.

He repassat l’article preguntant-me si la xifra que l’ha portat als tribunals seria comparable als sobres de la comptabilitat B del PP.Però aviat he pensat que no acabava d’entendre l’argot periodístic anglès. Sempre he trobat el llenguatge dels diaris anglesos especialment confús, ple de metàfores i comparacions, i tot en frases curtes que semblen retallades pel davant i pel darrere.

Així que quan he llegit que la seva dona, Vicky Price, va «assumir els punts per ell», he pensat, en la meva ignorància, que es tractava d’una frase feta per parlar de la corrupció. El jutge li ha dit: «No tinguis cap dubte de la mena de sentència que t’imposarem». Aquesta amenaça m’ha fet posar la pell de gallina i he pensat que el pobre Chris Huhne havia robat milions.

El seu fill —que pel que es veu el detesta— ha declarat: «Tots sabíem que ell conduïa i que va pressionar la mare. Ha d’acceptar-ne les conseqüències.» ¿Conduïa què? —m’he preguntat­­. ¿L’empresa? ¿L’estafa? ¿L’intercanvi de diner negre? ¿El negoci brut amb la màfia russa? Res de tot això. Conduïa el cotxe. A la segona lectura he entès, al final, de què s’acusava Huhne. He entès què és el que li ha espatllat la carrera política.

Chris Huhne. Secretari d’Estat d’Energia i Canvi Climàtic. Antic parlamentari a Westminster i a Brussel·les. Liberal demòcrata. Llicenciat en Filosofia, Dret i Política, a Oxford. Exalumne, també, de la Sorbona. Francòfon. I possible substitut del cap del partit (Nick Clegg). Chris Huhne ha dimitit el 4 de febrer del 2013 per la següent ofensa: va superar el límit de velocitat quan tornava cap a casa (a Clapham) des de l’aeroport.

El que l’ha portat a plegar no ha sigut només aquest escandalós greuge, sinó també la comèdia posterior. A veure si us és familiar. Primer, Huhne va dir que no, que ell no s’havia saltat cap límit de velocitat.  Després la seva dona va assumir la infracció del seu marit com si l’hagués feta ella i va perdre els punts corresponents del permís de conduir (tres, en concret). Van mentir perquè al carnet del pobre Huhne ja n’hi faltaven 9.  Després el cas es va reobrir, i Huhne no va baixar del burro. Els advocats durant anys van negar que el seu client hagués conduït a 69 mph en una zona on no podia anar a més de 40 mph.

Al final, la seva dona se n’ha cansat -bé, ara és la seva ex-dona- i ha deixat de donar-li suport. Ha dit la veritat i Huhne ha hagut de reconèixer que va mentir, que la multa se la mereixia ell. Ha reconegut que ell tot sol reuneix unes quantes virtuts. Porc corrupte. Poma podrida del cistell. Lladre. Berlusconi. Traïdor a la democràcia. Per tot això, ja no pot representar els seus votants. S’ha declarat culpable, i ha dimitit per tres punts del carnet de conduir. Això és el que et passa quan et dediques a la política en el país equivocat.

2 comentaris

  • indignat habitual

    05/02/2013 17:43

    caram! n’hi ha per treure’s el barret davant de la dimissió d’aquest senyor. A espanya, saltar-se el límit de velocitat seria fins i tot premiat en un polític. Vergonya, cavallers, vergonya!!!

  • Nuri

    01/06/2013 18:52

    He arribat al teu blog per un repost del video de la bbc -una passada-. Just vaig ser a Londres enmig d’aquest escàndal, i of course em vaig llegir bé els tabloids de pur xafardera; el ticket que va agafar l’ex dona perque el paio aquest no perdes el carnet va ser la gota que va vessar el got, el tio és una mè! i el van enxampar per aquest detall, que com a bon imbècil pujat al caball no va pensar mai que no colaria… Igual, sí, a anys llum del que passa a Espanya…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús