La mòmia que vigila la Universitat

Hi! I am an utilitarian mummy!

La primera vegada que vaig posar un peu a la Universitat de Londres, van portar-me a veure la mòmia. Ara me n’adono: jo faig el mateix amb totes les visites: sempre les porto al lloc on seu la mòmia.

Sí, la mòmia està asseguda. Ja sé que les mòmies normalment estan dretes o ajagudes —rectes com un pal—, però aquesta seu. És la mòmia de Jeremy Bentham, pare fundador de la University College London. I, com us podeu imaginar pel nom, no és pas un faraó (Jeremy Bentham va morir el 1832).

En Jeremy, content de rebre visites.

Des d’aleshores s’està a l’entrada de la Universitat, dins d’una vitrina, oberta cada dia de les nou del matí a les cinc de la tarda. Els professors i estudiants, acostumats a la mirada vigilant del senyor Jeremy, ja no s’immuten per la seva presència. A la llarga, tothom ho troba normal. Però reconec que tenir un mort al rebedor de casa és una cosa força insòlita.

El cert és que ningú sap exactament què hi fa el senyor Jeremy, allí. Diuen que va fundar la Universitat i que hi va abocar tota la seva fortuna. Però aquesta només és una altra de les moltes històries que escampen.

De fet, va donar només 100 lliures i la seva benedicció. Però va escriure, al seu testament, que en lloc d’una estàtua volia una «autoestàtua »; és a dir, una estàtua feta amb ell mateix com a matèria primera.

A la sèrie LOST, el personatge John Locke tenia el sobrenom de Jeremy Bentham. Casualitat? De fet, a la UCL, la estàtua de Locke està al cantó oposat del corredor on és Bentham!

Així és que algú tan excèntric com el senyor Jeremy va llegir-ne el testament i va dissecar-lo. Va fer una bona feina, però la cara repugnava una mica massa, i la’n van retirar fa deu anys. Ara el senyor Jeremy porta una màscara de cera; però els cabells que veiem i l’esquelet que no veiem són autèntics.

Podeu veure l’autoestàtua de Jeremy Bentham de franc, si passeu per davant de la Universtiat (al costat del British Museum). D’altra banda, és una mòmia força activa i participa bastant en la vida universitària.

El Sr. Bentham, boicotejant la foto d'uns estudiants entusiastes. A mi, després de 150 anys de fotos xorres, em costaria mantenir l'estoïcisme.

Abans de Nadal, seia en un despatx, darrere d’un escriptori, i podíeu veure «com treballava». També firma les postals de Nadal de la Universitat. I a les reunions del Rectorat encara surt a la llista d’assistents com a: «Present, però sense dret a vot».

Sovint, acabo els articles pseudocostumistes farcits d’admiració escrivint quelcom així: «Els anglesos fan molt bé això o allò altre; tant de bo algun dia els copiem.»Però crec que avui suggeriré el contrari, no fos cas que algú, a Tarragona, tingués la pensada d’exhumar Antoni Rovira i Virgili, o de coŀlocar el General Prim dalt d’un cavall a la Facultat de Medicina.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús