Esquivant turistes a Stratford-upon-Avon

Diuen que el primer que ha de fer un turista quan arriba al seu destí és queixar-se del nombre de turistes. No podia deixar de pensar en aquesta frase tan cruel mentre visitava Stratford-upon-Avon, el poble natal de Shakespeare.

Stratford és un poble amb molts encants. A mitjan segle XVII va patir un important incendi, encara que, si hem de jutjar per les guies de viatges, totes les ciutats del Regne Unit s’han cremat durant el segle XVII —és el segle oficial dels incendis.

Però l’incendi d’Stratford, que va cremar de gust, va tenir la decència de deixar intactes força cases d’entramat de fusta (la casa on va néixer Shakespeare en va ser una). Són edificis tortuosos, inclinats, i cada pam de la façana en revela la llarga vida.

Per això, xoca molt que els baixos d’un d’aquests edificis s’hagin convertit en un kebab (o, pitjor, en un WHSmith, un Starbucks o qualsevol altra cadena impersonal), que encaixa amb la casa com la nit i el dia.

Stratford amb turistes, as quiet as it gets.

Stratford ha sabut aprofitar bé les seves atraccions, i ha construït una indústria d’absorbir autocars de turistes provinents de Londres. I això, com sempre, és una sort i una llàstima. I mentre hi passejava no podia deixar de pensar que bonic que seria Stratford si no estigués cobert de motxilles, càmeres, gorres i postals.

Cansat d’esquivar turistes, vaig anar al poble del costat: Warwick (al nostre Tirant lo Blanc n’hi diuen «Varoic»). És un poble de la mateixa mida d’Stratford. I de la mateixa època. I, esclar, també es va cremar a la mateixa dècada. S’hi pot arribar amb autocar (vint minuts de viatge). I hi para el mateix tren que us porta de Londres a Stratford.

¡I quina sorpresa! Varoic (permeteu-me que en digui així) és un Stratford tranquil, amb cases i carrers semblants, però sense tanta gent atapeint-lo. Mentre que a Stratford només vaig haver de seguir els turistes per trobar el centre, a Varoic hi vaig haver de demanar direccions.

Warwick sense turistes, as quiet as it gets.

 Però aquesta calma té truc: tots els visitants que hi fan cap són absorbits pel castell de Varoic, una mega atracció familiar que s’empassa els nens i deixa el centre del poble ben tranquil.

Recomano que en visiteu l’església i que pugeu al campanar. A mi em va atendre una senyora gran d’aquestes que s’assemblen a la Margaret Thatcher, i va ser com visitar l’església de la Masó.

L’única pega és que a Varoic no hi ha la casa de Shakespeare. Però podeu fer com jo: escolliu-ne una a dit, i proveu d’imaginar-vos el poeta guaitant per la finestra. Ah, i per cert! A Warwick hi trobareu el Cafè Catalan, propietat de Malcom Cook, qui després de tenir un ensurt de salut va deixar la feina, va vendre’s la casa, i va obrir un restuarant inspirat en la nostra cuina.

 

 

4 comentaris

  • alex giron

    10/04/2013 20:06

    interessant

  • jgraubove

    12/04/2013 11:25

    Gràcies!

  • Clàudia SC

    19/04/2013 20:58

    Josep guapo! Avisa la propera vegada q pugis cap aquí! Jo sóc a Birmingham xx

  • jgraubove

    25/04/2013 13:20

    Ei Clàudia! A Birmingham! M’ho apunto! ;D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús