Caminar per Richmond

Anar a Richmond és la manera més fàcil de sortir de Londres. S’hi arriba amb un cop de metro (línies verda, groga i Overground), i quan surts de l’estació sembla que hagis canviat de país. Per apreciar-ne la diferència, oblideu-vos del carrer principal, que és bonic però no especial, i aneu directament cap al riu.

Allí el Tàmesi està relaxat: sembla un riu més petit, més normal, que no ha de passar amb reverència ni solemnitat pel costat de cap parlament ni sota cap pont feixuc.

La trobada amb el riu a Richmond

Camineu pel moll, al costat de les petites botigues de barques i lloguers de bicicleta. Són botigues antigues, un senyal dels anys que fa que Richmond rep senyorets i senyoretes que volen passar una tarda agradable lluny del soroll de la ciutat.

Mireu si n’és, de dòcil, el pare Tàmesi a aquestes alçades, que fins i tot podeu llogar una barca i fer-hi un tomb, molt més bé de preu, i molt més tranquiŀlament que al Serpentine, el llac de Hyde Park. Però deixem la barca per després.

Ara seguiu caminant. De seguida veureu que s’acaba el moll i el camí que voreja el riu esdevé fangós. Si sou pacients amb els tolls, aquest camí sinuós us oferirà moltes sorpreses.

Ham House

Durant el primer quart d’hora veureu uns quants palauets amb jardins que arriben fins al riu. El més gran és Ham House. És una casa de camp forrada de fusta per dins, envoltada per jardins molt ben conservats.

Si seguiu caminant vint minuts més, s’acabaran les mansions i estareu, en alguns trams, sols al costat del Tàmesi, creuant-vos amb joves fent fúting i velletes passejant el gos.

Si us canseu, espereu que us reculli un taxi aquàtic perquè us torni a Westminster (diuen que les vistes durant el viatge són molt boniques). Però jo us recomano que seguiu caminant mitja hora més (ja portem una hora), fins que arribeu a la resclosa de Teddington.

Els cèrvols de Bushy Park

A Teddington els vaixells hi fan cua els diumenges d’estiu. Podeu fer servir la resclosa per passar a peu a l’altre costat del riu. I ara, si m’heu seguit fins aquí, arriba el millor de tot.

A l’altra llera, hi trobareu un parc: Bushy Park. És gegantí, poblat per bandades de cérvols que hi pasturen lliurement (no caldrà que els busqueu, el difícil serà creuar-lo sense veure-n’hi cap).

Els jardins de Hampton Court

I a l’altra banda de parc, us hi espera Hampton Court Palace, un palau mig Tudor mig georgià que us explicaré un altre dia. Visiteu-lo, i després, des del palau mateix, agafeu un tren per tornar a Londres, ¡que us ho mereixeu!


NOTA: Com totes les fotos fetes en aquesta illa de mil dimonis, aquestes han estat preses en el dia més asolellat d’agost i retocades amb el photoshop per fer-les semblar més lluminoses. Quan jo hi vaig anar, la boira i la neu tapaven la part de dalt de Ham House fins a fer-la invisible. Escolliu bé el dia si sou fredolics de peus!

2 comentaris

  • Miquel Sans

    02/04/2013 12:21

    Molt bo com de costum! Però ja saps què diuen: “Mans fredes (o peus), cor calent!”
    Salutacions!

  • jgraubove

    12/04/2013 11:25

    Gràcies!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús