Alta tecnologia per evitar turistes

M’agraden les coses gratuïtes, els museus i fugir de les aglomeracions, i, per això, no m’agraden gens ni mica els altres turistes. Sempre busco la manera d’evitar-los, de planificar rutes on no hi trobi visites guiades i ramats de motxiŀles.

Evitar turistes, aquest gran esport de tradició victoriana i sempre amanit amb una mica de cinisme. Què ens fa menys turistes a nosaltres? (Ara mateix, recordo com Ruskin, parlant de Florència, es queixava dels turistes alemanys, i un altre escriptor, cinquanta anys més tard, es queixava dels turistes anglesos que citen Ruskin a Florència).

Sigui com sigui, acceptem que volem visitar les ciutats més turístiques del món, però volem veure tants pocs turistes com sigui possible. A partir d’ara, aconseguir-ho serà molt més fàcil: he descobert l’arma definitiva.

Es tracta d’un mapa que ha fet Eric Fischer. L’Eric és un nord-americà molt creatiu; de fet, algun dia es farà mundialment famós —ja ho veureu— i el citaran com un pioner en el seu camp. I és que l’Eric ha descobert que hi havia molta informació a internet que ningú no feia servir, i ell ha fet una cosa tan senzilla com posar-la sobre un mapa.

El mapa de turistes d'Eric Fischer. En blau, Londinencs, en vermell, turistencs.

Tots sabem que avui dia les fotos, en comptes de revelar-les, en fem dues-centes mil i les pengem a internet (Picasa, Facebook, etc. ). I l’Eric va observar que hi havia dos tipus de persones que n’hi pengen: els que n’hi aboquen mil de cop en un dia, i els que n’hi posen de tant en tant.

És claríssim que, si algú penja mil fotos de Londres de cop a internet, és que hi ha estat fent turisme. I, si algú n’hi penja una cada setmana, és que hi viu. L’Eric, llavors, va dibuixar, en un mapa, els punts on s’havien fet fotos i va pintar de color vermell els del primer tipus i de color blau els del segon, i voilà!

Així va obtenir un mapa que mostra on hi ha turistes i on hi ha residents. Els resultats ensenyen que els turistes es concentren al voltant del riu (sobretot al sud del riu), i que els agrada passejar per Hyde Park; però no tant per Regent’s Park, on només arriben fins a la meitat.

Locals i Turistes a Barna. L'Eric ha aplicat el seu sistema a ciutats de tot el món, Barcelona inclosa.

Una zona misteriosament buida és la City, on hi ha el museu del Banc de Londres, el desconegudíssim amfiteatre romà, el London Museum… També està molt buit el barri de Bloomsbury, al nord del British Museum.

No vull acabar sense mencionar un altre mapa de Londres fet per un coŀlega, doctorand a la mateixa universitat on estudio: Ed Manley. L’Ed va fer un mapa que ensenya l’idioma que es parla a cada part de Londres. Per exemple, l’àrab es concentra de Hyde Park amunt.

Idiomes a Londres, per Ed Manley.

El més fort és que l’idioma més parlat, després de l’anglès, és l’espanyol. I els castellanoparlants, aparentment, no tenen una zona preferida, sinó que són pertot arreu. En resum: no aneu a Londres, si el que voleu és practicar l’anglès.

Però el millor mapa de l’Eric Fischer és el que mostra les llengües que s’utilitzen a Twitter a tot el planeta. Catalunya hi llueix amb un color orgullosament diferent al de la resta de l’estat. La costa (Tarragona i Barcelona) és una miqueta vermella, però la resta fa prou patxoca. Aquest és el primer mapa modern d’Europa amb la nostra frontera posada com Déu mana.

Idiomes al Twitter a Europa, d'Eric Fischer, amb una Cataluya prou marcada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús