Misteris del Tàmesi

Fotografia del Tàmesi de 1934

La millor entrada a Londres que he llegit mai és a la noveŀla En el cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Al primer capítol, un mariner explica com hi va arribar el primer grup de romans invasors a les ordres de Juli Cèsar.

Els joves soldats mediterranis tremolen de por, mentre el seu vaixell navega, a poc a poc, riu amunt, entre una boira tan espessa que no es veu la llera.

Però és clar que, quan Joseph Conrad va escriure aquest capítol, el seu punt de vista sobre la boira estava una mica esbiaixat. I és que el 1899 el Londres industrial contaminava sense escrúpols, i les fàbriques del sud del riu escopien fum negre que, mesclat amb la boira, es convertia en smog.

La boira del Tàmesi segons Claude Monet

Aquell mateix any, el pintor Claude Monet va visitar Londres i va pintar el riu. En els seus quadres hi tenim una visió de primera mà dels nivells irrespirables de contaminació. En el meu preferit, Westminster treu el cap tímidament entre una mar de boira i els fanals llueixen com estrelles dèbils i solitàries.

Entre els romans i Monet, el Tàmesi ha vist passar tota mena de personatges. Cada cop que fa malt temps hi ha qui menciona el canvi climàtic, faci fred o calor, oblidant les grans oscil·lacions per les que ha passat el clima en èpoques rents. A molts sorprendrà saber que a principis de l’època moderna, el Tàmesi es congelava a l’hivern.

El tàmesi congelat l'hivern de 1921

Van arribar a fer-se mercats i fires damunt del Tàmesi, i fins i tot —diu la llegenda— Shakespeare, enfadat amb un productor, va desmuntar el seu teatre i el va portar, per sobre el gel, a l’altre costat del riu.

Un mercat sobre el tàmesi

 Si el riu Francolí (que és el riu que passa pel meu poble, lla Masó) té nom de nen petit i entremaliat, el nom del Tàmesi és d’home vell i savi. Al voltant de Londres hi ha diverses imatges d’un vell forçut amb una gran barba: es tracta del Father Thames, el pare Tàmesi. És un déu particular, inventat fa pocs segles i molt apreciat pels arquitectes i artistes londinencs.

El bò d'en Father Thames, als jardins de Ham House

Poca gent sap que l’origen del pare Tàmesi és un verset d’un poema del poeta Alexander Pope titulat «El bosc de Windsor», i publicat el 1713. ¿Us sona la data? Exactament, és el final de la guerra de Successió.

En aquest poema, Pope no només hi va cantar la bellesa del pare Tàmesi, també hi va elogiar acaloradament el tractat d’Utrecht, de manera que es va guanyar el favor i l’aplaudiment del Govern anglès. L’èxit del poema va consolidar la flamant carrera literària d’Alexander, que es faria d’or, més tard, traduint Homer a l’anglès.

Per avui ho deixem aquí, però ja ho veieu: ¡el Tàmesi és un iman per a les bones històries!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús