El nacionalismo se cura viajando

Avui volia escriure calmadament sobre materials i art. Però em sento impulsat a escriure sobre un altre tema. Espero que em disculpeu el rampell.

Resulta que aquesta setmana algú m’ha diagnosticat un estat avançat de nacionalisme, i, preocupat per mi, m’ha dit aquella frase que només sento dir a gent monolingüe: «El nacionalismo se cura viajando.»

No he pogut fer res més que entomar-la amb un esbós de somriure burleta, perquè, tot i que m’hauria agradat contestar adequadament, com acostuma a passar, totes les bones rèpliques se’ns acudeixen després.

Tornant a la sentència, s’atribueix a Miguel de Unamuno, a Pío Baroja i a Camilo José Cela. No sé si apareix literalment a les seves obres, ni què volia dir en el seu context original. No crec que els qui la citen ho sàpiguen, tampoc. Saben només que: «El nacionalismo se cura viajando.»

Em pregunto si pensarien el mateix si haguessin estat a la retransmissió en directe del Concert per la Llibertat al Comedy Pub de Londres. A l’entrada, hi onejava una estelada en una asta (el pub estava preparant-se per retransmetre el partit Espanya-Brasil, i quan van començar a arribar-hi catalans la rojigualda va ser adequadament substituïda, així que hi havia una curiosa -i profètica?-combinació d’estelada i bandera de brasil).

La sala estava a rebentar de catalans expatriats corejant Els segadors.I mentre les nostres cerveses tèbies i sidres s’anaven acabant al ritme de L’estaca, l’últim que em podia passar pel cap és que el «el nacionalismo se cura viajando».

No sé si pensarien el mateix si tinguessin l’oportunitat de veure un partit del Barça a la penya blaugrana de Londres, si anessin a un sopar col·loqui de Catalans UK o si assistissin a un congrés de la Anglo Catalan Society. 

Podrien dirigir-se a totes les persones entusiastes i treballadores que fa dècades que impulsen aquests projectes i preguntar-los si troben que “el nacionalismo se cura viajando”.

Jo no he viatjat gaire. No he fet un Grand Tour per Europa, i potser m’he perdut alguna cosa. Però, d’entre les poques ciutats que conec, una és Londres.

I quan a Londres hi veig els temples indis, els brillants colors de China Town, la cúpula de la mesquita de Regent’s Park, l’emoció dels mexicans als bars mexicans, i dels jamaicans als restaurants jamaicans, només puc riure quan em diuen que “el nacionalismo se cura viajando”.

Potser, si jo fos espanyol i monolingüe i anés a l’estranger i veiés que els altres països no torturen toros, no construeixen trens d’alta velocitat com si fossin rodalies, tenen premsa independent de veritat, separen els poders executiu i judicial, o els seus governs permeten votar els ciutadans per decidir el seu futur, potser llavors sí que em miraria Espanya i pensaria: “El nacionalismo se cura viajando.”

I aquest post s’acaba amb una cançó:


4 comentaris

  • Francisco M M

    09/07/2013 11:11

    Unamuno digué exactament “El fascismo se cura leyendo; y el racismo, viajando”. És una llàstima que quan es parle de identitat nacional espanyola es mencione als bous abans que a Unamuno. Un espanyol té moltes raons per a sentir-se orgullós en Londres.

  • jgraubove

    09/07/2013 23:56

    Hola Francisco,
    Espero no haver-te ofès massa amb el meu article -que pretenia ser ofensiu. N’estic segur que hi ha moltes raons per sentir-se orgullós de ser Espanyol, fins i tot Unamuno pot ser-ne una si hom vol. També hi ha moltes raons per pensar que ser Espanyol és problemàtic. Aquestes, com pots endevinar, són més del meu interès. Gràcies per comentar, espero que, especialment si no penses com jo, tornis sovint a portar-me la contrària.

  • Maria MR

    31/07/2013 18:03

    Hola Pep,

    Jo tampoc l’he entés mai aquesta frase del “nacionalismo se cura viajando” sóc més del parer: “Roots to grow and wings to fly”… pot ser si que es qüestió del monolingüisme! :)
    Un plaer llegir-te com sempre!

    M

  • poniendo el dedo en la llaga

    22/10/2013 19:24

    Resulta que es precisamente al revés: “el nacionalismo se produce viajando”. Porque desde hace unos 250 años, cuando viajas a otros territorios, lo haces a naciones-estado. Y al ver eso, lo único que ansias para tu terruño es lo mismo ¿Es malo eso? No claro que no, cada cual quiere lo mejor para los suyos.

    Ahora bien, ¿ese sentimiento “por lo tuyo” implica una homogenización y una centralización en “tu tierra”? Humildemente creo que no, se puede querer lo tuyo y no por eso poder imponer nada a nadie.

    Pero claro, hay que recordar que el ideal del nacionalismo clásico viene de unificar todo en un todo, desde una lengua, un territorio, una capital,… hasta una virgen, un baile, una comida, una selección olímpica, una televisión, … pasando como no por un ejercito propio y unos enemigos comunes claro. Vamos, “todos a una” y sin disidencias, aspiraciones que en realidad son fruto de la Segunda Revolución Industrial, como ya ha sido puesto de manifiesto por muchísimos autores.

    Eso ya no es posible. Ya no se puede aglutinar a todos en un mismo saco y a la vez estar separado del resto del planeta. Así pues, querer lo mejor para tu tierra y los tuyos, independientemente de si hay industrialismo o no, necesita urgentemente una nueva palabra. Ya no existe el objetivo de convertirse en un estado-nación aislado, con plena capacidad militar y negador de cualquier otra realidad cultural o lingüística dentro del mismo.

    Como apunte decir que la Estelada y el gran movimiento independentista catalán se gesta afuera, en el extranjero. Para más datos, en Cuba.

    http://www.tv3.cat/videos/4669153

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús