El capellà dels focs artificials

Fa poc vaig anar a sentir parlar el reverend Ron Lancaster. És un home fantàstic que es mou i parla amb una gran vitalitat, tot i la seva avançada edat. Aquesta vegada, en comptes de l’alçacoll portava una bata blava de laboratori.

Davant seu hi tenia una taula, però no es tractava d’un altar: era un banquet de laboratori improvisat. I jo no vaig anar a escoltar-li un sermó, sinó una lliçó magistral sobre la química dels focs artificials.

Ron Lancaster és l’expert més gran en focs artificials del Regne Unit. (I potser l’expert més reconegut del món.) Tot va començar poc després d’ordenar-se capellà de l’Església anglicana. Li va tocar ser professor de química a l’escola de Kimbolton, un poble d’uns 2.000 habitants, a Cambridgeshire.

Allí va descobrir-hi el plaer de les reaccions explosives i acolorides. I n’estic segur que els qui el van tenir de professor devien quedar enamorats de la química.

El 1964, el reverend Lancaster va fundar la seva pròpia empresa de focs artificials: Kimbolton Fireworks. Aleshores va començar a construir coets artesanals a còpia de posar-hi imaginació i amor per la ciència de la pólvora.

Durant anys va treballar amb dedicació i va fer petards millor que ningú. I si una cosa em crec de les que em diu la gent gran és aquesta: quan s’escull una sola tasca, s’hi treballa amb constància i es porta a la perfecció, només pot passar una cosa.

A poc a poc, Kimbolton Fireworks s’ha convertit en un èxit enorme. Només cal dir que l’any passat va ser responsable dels focs artificials dels Jocs Olímpics. L’equip de Lancaster va dissenyar i encendre la metxa dels coets posats a Westminster, el Tower Bridge, el London Eye i l’Estadi Olímpic.

Va ser un espectacle gloriós, i tot i així, quan sentia parlar el Sr. Lancaster, vaig tenir la sensació que enyorava els vells temps. Parlava de la imaginació que es necessita per fer amb foc un retrat de la reina. I em va fer la impressió que li hauria agradat deixar de banda els sistemes electrònics i encendre ell mateix la metxa que anava fins al terrat del Big Ben.

Ara mateix, ell és l’únic fabricant de focs artificials que queda al Regne Unit, ja que la majoria de petards es compren a la Xina. El seu fill és parlamentari a Westminster, i no sembla que estigui pensant a seguir el negoci familiar.

Em va recordar, inevitablement, els pagesos de l’avellana, mentre es lamenten dels preus amb sornegueria i pensen què en farà, el futur, de la seva terra.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús