Pel costat equivocat

Tots sabem que al Regne Unit condueixen pel costat correcte. Els qui s’atreveixen a llogar-hi un cotxe han d’acostumar-se a fer les rontondes al revés. I, si ho heu provat, segur que recordeu la frustrant sensació de buscar instintivament el canvi a la dreta i no trobar-lo.

Jo no m’hi acostumo de cap manera. Fins i tot, quan camino per un pas de vianants i un cotxe em cedeix el pas, tot sovint faig un gest d’agraïment, no pas cap al conductor, sinó al seient buit de l’acompanyant.

Esclar, a Anglaterra, pregunteu-ho a qui vulgueu, us defensaran que conduir per l’esquerra no és només la manera correcta, senzilla i natural de fer-ho, sinó també la més antiga i la que té més importància històrica.

Com tothom sap —diuen els anglesos— els romans i els egipcis (per no dir els primers homo sàpiens o els dinosaures) ja conduïen per l’esquerra.

N’existeixen proves concloents. A Swindon hi ha una vella pedrera romana. A la porta d’entrada hi ha marcades al terra roderes de carro en dues direccions.

Els arqueòlegs les han mesurades i han fet un descobriment importantíssim: com que els carros hi arribaven buits i en sortien plens, les roderes d’un costat són més profundes que les de l’altre. En quin costat són més profundes? Evidentment, aquesta troballa va demostrar que els romans conduïen per l’esquerra.

He sentit tot d’explicacions pintoresques que ens porten als orígens antiquíssims d’aquest sensat costum. Moltes parlen d’espases. Per exemple, que si condueixes per l’esquerra pots fer servir l’espasa per lluitar amb els qui et vénen de cara.

Curiosament, aquesta explicació l’he sentida a Catalunya al revés: si condueixes per la dreta, no faràs mal amb l’espasa als qui et vénen de cara, ja que penja pel costat de fora de la carretera.

També diuen que va ser Napoleó (aquell esbojarrat que imposava mesures arbitràries com ara el metre o el quilo) qui va obligar a tot Europa, d’un dia per l’altre, el costum de conduir per la dreta.

Tan conseqüent com Woody Allen a Bananas, Napoleó un dia es va aixecar i va pensar que volia tenir el privilegi de poder-se barallar a cops d’espasa amb qui se li creués, i, com que era esquerrà, calia conduir per la dreta. Així expliquen la iŀlustració a les escoles angleses.

A Londres hi ha un sol lloc on es condueix per la dreta. És l’entrada de l’Hotel Savoy, precisament on l’escriptor Oscar Wilde es trobava, en secret, amb el seu amant Bosie. El típic atemptat contra els bons costums que et pots esperar d’un indret on s’entra pel costat equivocat.

2 comentaris

  • Josep Rochés Ribas

    29/10/2013 20:10

    Magnífic article, Josep. Admiro la capacitat que tens per fixar-te en petites coses. Només aquest cap de setmana, vaig passar dues vegades per davant del Savoy i no em vaig fixar en això dels cotxes. Va ser un plaer trobar-nos per un moment a la UCL. A veure si a la propera podem coincidir més estona i xerrar de petites anècdotes londinenques! Abraçada.

  • jgraubove

    30/10/2013 14:55

    Gracies pel comentari, i fins aviat! [no tinc accents]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús