Els gossos de Londres

El Regne Unit és un viver d’associacions caritatives que auxilien tota mena de persones necessitades. Curiosament, la més antiga d’aquestes organitzacions no ajuda pas a persones. És la RSPCA (Societat Reial per a la Prevenció de la Crueltat Animal), fundada el 1824 per defensar qualsevol bèstia.

El fundador, Richard Martin, va protagonitzar el primer judici contra els que maltracten els animals. Mentre declarava un home que havia pegat un pobre ruc, Richard Martin va sorprendre a tothom entrant amb el ruc a la sala. Aquesta història el va fer famós, i Martin va seguir lluitant pels animals, començant per intentar abolir les baralles de gossos.

Els animalons els he robat miserablement de la pàgina www.animalsontheunderground.com, igonrant absolutament el seu copyright (1)

Els gossos són una part molt important de la vida londinenca. Fa poc, a Londres, era notícia que a Barcelona enguany s’hi permetrà que els gossos viatgin amb metro. Al metro de Londres ja fa temps que hi són benvinguts i s’hi troben com a casa. Fins i tot hi he arribat a veure un gran danès assegut com una persona, fent cara d’avorrit.

¿Hola?

Fa uns quants mesos vaig publicar un article on parlava dels meus tres pubs preferits. Quan el vaig escriure, no m’hi vaig fixar, però ara m’adono que dos d’aquests pubs són «dog friendly» (literalment: «amistosos amb els gossos»). El primer és l’Spaniards Inn, on els diumenges hi va molta gent que ha sortit a passejar el gos pel parc de Hampstead Heath.

L’altre pub és el Southampton Arms, molt petit i acollidor, i on els propietaris tenen un gos molt amable (si hi aneu, no li doneu menjar, que l’amo n’està tip, que els clients li mal acostumin el gos). Al meu pub «local», el Priory, també hi tenen un gos molt gran i pelut que es passeja calmadament entre les taules.

Fins i tot hi ha un parell de webs que et recomanen els millors pubs «dog friendly» de cada zona. No és pas estrany. Tot i que a Londres sembla que tothom vagi amb un coet al cul, molta gent troba temps per mantenir i tenir cura d’un gos.

Alguns són celebritats, com ara els de la Reina: els famosos corgi gaŀlesos (hi deu estar una mica obsessionada, perquè n’ha tingut 30). O els de Margaret Thatcher, que sempre en va tenir.

I, de fa poc, tothom que passeja un gos porta una mena de llançadora de pilotes, una palanca de plàstic de colors. Una botiga de moda, Purplebone, està especialitzada en roba, collarets i estilisme per a gossos. Com passa amb totes les coses de ciutat, els gossos urbans també pateixen modes absurdes. Sort que tenen paciència.

(1) You agree not to modify, copy, reproduce, broadcast, republish, sell, resell, exploit, create derivative works or distribute in any way any portion of animalsontheunderground.com or the Materials.

2 comentaris

  • Pau Ribero

    08/11/2013 0:18

    Enhorabona Sr. Grau-Bové per aquest article tant acurat del gossos londinencs, es nota que vostè és un gran amant dels animals en general i els gossos en particular. Espero que pugui gaudir de bones passejades pels parcs de la City amb els millors amics de l’home!!!

  • M. Teresa Nadal Rodon

    08/11/2013 22:04

    A casa hem disfrutat molt llegint aquest article. Ens has dibuixat una societat respectuosa amb aquests animalons.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús