L’atac de la gran bicicleta

La setmana passada vaig anar a una manifestació ciclista. De fet no hi vaig anar: quan vaig sortir de la feina amb bici, la manifestació em va engolir. Centenars o potser milers de ciclistes corrien carrer avall, i alguns tallaven el carrer. Un va cridar-me: «¡Uneix-te’ns!». I vaig acceptar la invitació.

Es tracta d’una manifestació que es fa, en grans ciutats del món, l’últim divendres de cada mes, i que es diu «Critical Mass» (Massa Crítica). No la convoca cap organització, ni té un lema específic. L’únic que cal fer es anar-hi amb bicicleta.

Un recorregut més o menys típic de la Massa Crítica.

El que la manifestació pretén és -probablement- reclamar els drets dels ciclistes: més seguretat i carrils bici. I també se solidaritza amb els últims accidents de la comunitat ciclista, que a Londres no paren d’acumular-se (Em diuen que fins i tot van mencionar l’esfereïdor death toll  d’aquesta tardor aTV3). I també, en part, és una venjança per cada vegada que un cotxe s’ha passat amb un ciclista.

Ho vol tot i res. Una de les característiques de la Massa Crítica és que tothom hi va per la raó que vol. Jo, per exemple, m’hi vaig incorporar una mica del rotllo observador de l’ONU i vaig estar fent tombs per dins la massa de bicicletes, mentre els turistes ens feien fotos, i ens saltàvem impunement els semàfors d’Oxford Street.

Guia que explica com cal bloquejar el pas dels cotxes ("Corking")

Els assistents no eren pas del tipus “Via Catalana”. No hi havia nens, ni vells, ni senyores. Tothom devia tenir trenta anys i estava en relativa bona forma. La diversitat inclusiva la trobaves, en canvi, en les bicis. Hi havia bicis de de modernets amb una sola marxa (perquè coi els modernets van amb bicis d’una sola marxa? Ja ho fan això, a Barcelona, o encara s’ha d’importar?), bicis de carretera de carboni, bicis petitetes de fer salts que porten nois amb la gorra al revés.

Hi havia senyors excèntrics amb bicicletes tipus Harley Davidson o bicicletes de circ. Hi havia noies amb patins i hi havia flipats amb bicicletes plenes de leds i amb un equip de musica enganxat. N’hi havia que bevien, i cridaven com indis alçant la cervesa enlaire.

Ens movíem com un estol d’ocells, i vaig tenir la sensació que érem una gran bicicleta, un King Kong ciclista que atacava la ciutat i feia parar tots els cotxes, demostrant-los qui manava. No era una acció contra ningú en concret, sinó contra tots els cotxes en general. La gran bici contra la gran ciutat.

En una cruïlla on només hi havia un cotxe amb un senyor molt enfadat que tenia molta pressa, una sola bicicleta li barrava el pas. Ciclista i conductor es van posar a discutir acaloradament. Jo em vaig quedar parat mirant-ho, pensant en si aquella discussió era una escenificació de la batalla èpica entre la gran bici i la gran ciutat, o només dos paios escridassant-se a la cara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús