La calavera, el microscopi i Indiana Jones

Al soterrani del Departament d’Arqueologia de la University College London hi ha un laboratori molt gran equipat amb un grapat de microscopis d’electrons. Cada un d’aquests microscopis val una petita fortuna: no se’ls pot permetre tothom i, per això, mitja universitat baixa al soterrani d’Arqueologia a fer-los servir.

Davant de la porta del laboratori hi ha una placa que honora el generós mecenes que va finançar el laboratori: Harrison Ford.

M’imagino com devia anar. El 1981, quan va acabar de rodar A la recerca de l’arca perduda, el jove Harrison Ford havia viscut de primera mà els perills a què s’enfronten els arqueòlegs cada dia, i va decidir donar-los un cop de mà en la seva difícil tasca.

Però, quan va oferir l’ajuda, la Universitat segurament li va contestar, molt educadament, que no necessitava ni fuets, ni revòlvers, ni aeroplans, ni expedicions a la selva: es conformarien amb uns microscopis.

D’una manera o altra, els arqueòlegs (que no portaven caçadora, sinó bata) van convèncer Harrison d’instaŀlar els microscopis. Ara ja comencen a veure’s antiquats, però ningú no pot negar que han fet una feina exceŀlent.

De tots els descobriments que s’han fet en aquest fred soterrani ple de cables, n’hi ha un que em sembla especialment interessant. I també està relacionat amb l’Indiana.

Les marques de la màquina de polir que han traït el falsificador. M’agraden les imatges SEM, per cert. Qualssevol cosa que fotografiis amb un SEM, sembla més digne i sòlida

Un dels objectes més misteriosos que es guarden al British Museum és una calavera de cristall de mida real. Durant molts anys, es va creure que es tractava d’una peça precolombina creada per alguna civilització molt avançada de l’Amèrica Central. Fa cinc o sis anys, algú va tenir la pensada de posar la calavera sota el microscopi d’electrons, i el resultat va ser d’allò més interessant.

La superfície de la calavera està totalment recoberta d’unes marques circulars i regulars, tan petites que no es veuen a simple vista. L’única explicació possible és que potser algun falsificador de final del XIX (amb ganes d’estafar coŀleccionistes ambiciosos) la va fer amb una màquina. La calavera encara és al British Museum, però ara l’etiqueta diu: «És falsa».

El més divertit és que, com sabeu, l’última peŀli de l’Indiana Jones es titula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Al film, l’Indy se’n va al Perú per rescatar-hi una calavera màgica de vidre inspirada, clarament, en la calavera del British Museum.

Em pregunto si Harrison Ford ha anat llegint els articles científics publicats gràcies als seus microscopis. És irònic. Ara, quan els turistes veuen la calavera en questió, tots diuen: «¡És la de la peŀlícula!». Si ho va fer expressament, em trec el barret.