Un demòcrata

L’altre dia, entre la boira, vaig conèixer un demòcrata. No en revelaré la identitat, perquè ve d’un país on ser demòcrata no està de moda. És un país que lluita contra ell mateix per la llibertat, un país que intenta construir una democràcia amb els trossets d’una dictadura trencada i amb una mica d’esparadrap. Una altra pista: és un país que té piràmides.

El demòcrata estava molt preocupat. Em va dir que troba una atrocitat que l’èxercit hagi deposat el govern dels Germans Musulmans i hagi instaurat un règim de transició. Em va explicar que això era un pas enrere enorme. Vaig sospitar que donava suport als Germans Musulmans (l’anterior govern) i li ho vaig preguntar.

I llavors és quan va donar-me la primera lliçó: em va dir que no els donava suport. Em va dir, també, que amb menys d’un any de govern s’havien equivocat una vegada rere l’altra.

Li semblaven mals governants, però, això no obstant, volia que seguissin governant fins al final de la legislatura. Al cap i a la fi, el poble els havia votat. «Si hem d’aprendre a ser demòcrates», em va dir, «hem de respectar el que surti de les urnes, encara que no ens agradi».

Ara la paraula democràcia surt cada dia a la tele. Fins i tot als gags del Polònia. A Catalunya ens estem convertint tots en uns filòsofs casolans de la democràcia.A vegades he sentit a dir que la resistència de l’Estat espanyol al referèndum es deu que és «una democràcia molt jove», mentre que al Regne Unit permeten referèndums perquè és una «democràcia molt vella». Aquesta generalització no m’agrada.

El demòcrata va donar-me una segona lliçó. Em va parlar de la constitució que el govern militar està redactant, i que se sotmetrà a referèndum. Em va dir que ell hi votaria en contra. Em va sorprendre, perquè en principi és una constitució que invocarà noves eleccions. Li vaig preguntar: «Però si el contingut és bo, ¿canviaras d’opinió?»

I em va dir que no. Que no se la pensa ni llegir. Em va dir que el seu vot serà «no», perquè és una constitució redactada per un govern que no té el suport de les urnes.

Fixeu-vos-hi bé: el demòcrata dóna suport al govern democràtic, encara que el detesti, i retira el seu suport a la constitució imposada antidemocraticament, encara que li agradi.

Cada cop estic més convençut d’una cosa: la democràcia és una força de la naturalesa. Apareix sola, com les males herbes, i no importa si és jove o vella, sempre es porta igual. Dit així, em recorda aquella cançó: «Cal que neixin flors a cada instant!».

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús