La ciència i 1714

(El següent article és una contribució que he fet per la sèrie del tricentenari que es publica al Vallenc. Feu-hi una ullada aquí: http://www.elvallenc.cat/el-tricentenari,)

La patent de la màquina d'escriure, de 1714.

El 1714 van ser inventats tres objectes: la màquina d’escriure, el cronòmetre i el termòmetre. Els dos primers van néixer a Anglaterra, la nostra aliada. La màquina d’escriure la va patentar Henry Mill, encara que l’invent no esdevindria popular fins cent anys més tard, a Alemanya.

El cronòmetre es va inventar per poder medir la longitud durant travessies amb vaixell. El Parlament anglès va prometre pagar 20.000 lliures (uns 4 milions d’euros) a qui trobés un mètode precís i barat. El premi se’l va emportar un rellotger: John Harrison.

El cronòmetre marí, ara a Greenwich.

El termòmetre de mercuri el va inventar Fahrenheit. El va graduar entre dues temperatures. Va determinar que «zero» seria el punt en què es congela una mescla de sal i aigua. «Cent» seria la temperatura dins del cul d’una vaca.

Va ser un gran any per a la ciència: el temps, la temperatura, la longitud i la màquina d’escriure. Es poden cuinar moltes coses amb aquests tres ingredients. Amb això, un escaire i un cartabó, ja es pot començar a construir la modernitat.

Un termòmetre original dissenyat per Fahrenheit. N'hi ha dos més. Aquest va ser subhastat i ara és en una col·lecció privada.

Però els catalans vam perdre la guerra, i la modernitat va començar sense nosaltres. Us ho ensenyaré. Google poseeix una eina ben interessant que permet buscar l’ús de qualsevol paraula a través dels anys. L’eina es diu «Google n-grams», i la farem servir per fer un experiment.

Us proposo que hi busquem les paraules «democràcia», «llibertat», «drets», «educació» i «igualtat». Busquem-les primer en anglès, i constatarem una cosa sorprenent. Al voltant de 1700, aquestes paraules es comencen a fer servir més sovint. Cada cop apareixen en més llibres; cada cop es dicuteix més sobre elles.

Les rampes de la popularització. Hi ha una lleugera separació, oi? Gairbé un segle de progrés social de diferència. Us convido a experimentar amb altres paraules. Amb algunes es compleix, amb altres no. La comparació amb França resulta també interessant.

Busquem-les ara en espanyol. Veurem que, a partir de 1700, no passa res; la guerra de Successió no suposa cap canvi. Sota l’hegemonia borbònica, ningú no està interessat a parlar de «democràcia», «llibertat» o «drets». Naturalment, aquestes paraules comencen a aparèixer pels volts de 1800, gràcies a la Revolució francesa.

Aquests cent anys de diferència són el que vam perdre en aquella guerra. Vam perdre unes quantes paraules: la llibertat, els drets, la igualtat.

Aquesta és una dada reveladora: la guerra ens va costar uns cent anys de progrés. Vam perdre tres objectes: el termòmetre, el cronòmetre i la màquina d’escriure. Sigui com sigui, ara ja els tenim, i fa temps que sabem escriure i medir la temperatura. No hi ha res irreversible.