Hampstead Heath

Londres en flames, pintat per Constable des de Hampstead Heath.

 

Quan l’Armada Invencible Espanyola va arribar a Anglaterra per conquerir-la, els anglesos l’estaven esperant. Des del sud fins al nord d’Anglaterra, una filera de torres de vigilància van encendre un foc, alertant que arribaven els espanyols. A Londres, el foc es va encendre al turó més elevat: Hampstead Heath. Un màstil vell i sense bandera indica el lloc d’aquesta foguera.

Al parc de Hampstead Heath hi ha els arbres més vells de Londres, arbres que han vist créixer la ciutat al seu voltant. De fet, no és tècnicament un parc, sinó un bosc que s’ha deixat dins de la ciutat, sense tocar-li ni un pèl.

És el lloc perfecte per veure com Londres és destruït o està de festa. Quan hi ha focs artificials, un eclipsi o un sol radiant, el millor lloc per veure’ls és Hampstead. El pintor Constable va veure el Parlament en flames i va córrer cap a Hampstead per pintar-ne un quadre.

http://uploads0.wikiart.org/images/john-constable/hampstead-heath.jpg

Una vista de Hampstead, per Constable. Sota la gespa, la terra és més “sorrosa” que a la resta de Londres. D’aquest color groguenc del quadre. I Constable és un tio de fiar, amb els colors.

 

De fet, a Constable li agradava tant pintar des de Hampstead que va comprar-s’hi una pila de cases. És només un dels molts artistes que hi han viscut. L’arquitecte Goldfinger (efectivament, el senyor que dóna nom al dolent del James Bond) hi va construir la seva primera casa modernista.

Dickens hi anava a escriure, concretament al pub The Spaniards Inn (La Taverna dels Espanyols), un pub encara en marxa i encara enormement popular. I el poeta Keats va traslladar-se a la vora del parc també per escriure. Si jo hagués de pintar, escriure i veure Londres com crema, també aniria a Hampstead Heath.

Era el parc preferit de Karl Marx, que hi passejava sovint amb la seva dona quan vivia a Londres, i també hi solia passejar Freud, i fins i tot Charles de Gaulle durant la Segona Guerra Mundial. Si jo hagués de passejar tot meditant l’«Hora de Greenwich», també ho faria a Hampstead Heath.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b3/John_Constable_-_Sir_Richard_Steele%27s_Cottage,_Hampstead_-_Google_Art_Project.jpg

Així es veia Londres des de Hampstead en temps de Constable. Ha canviat molt, però alguna cosa de l’ambient d’aquest quadre encara es respira al Hampstead actual.

 

És un lloc magnètic i especial, com cap altre a Londres. Quan Van Helsing (el caça vampirs) esperava que es fes de nit per matar la vampiressa que terroritzava Londres, anava a sopar a un pub amb vistes a Hampstead Heath. Al Heath s’hi van escriure Les cròniques de Nàrnia, i la Julia Roberts s’hi passeja a Notting Hill.

Si jo hagués de matar un vampir, també ho faria allí. Té restes romanes, restes medievals, restes victorianes i restes de pícnics del cap de setmana passat. Fa milers d’anys va ser la llera d’un gran riu, i des de llavors ha sigut un poblat, una torre, una mina, un jardí i un bosc salvatge. Qui no ha vist el Heath no ha vist Londres.

 

https://c1.staticflickr.com/9/8159/7189154650_6564e332d7_b.jpg

I així es veu Londres avui des de Parliament Hill, el punt més alt de Hampstead. Compareu-ho amb el que va veure Constable. Només tenen un edifici en comú: Saint Paul’s. La resta, estructures construïdes després de les invasions bàrbares.

 


 

Una excusa: Amb aquesta entrada, reobro el blog després d’un any llarg d’injustificat silenci. Els adeptes a les raons poden trobar una explicació més o menys satisfactòria en els canvis a la meva descripció personal, a la dreta. Però segurament és més fidel a la veritat recordar les paraules de Melville “Hi ha dos llocs al món on un home pot esfumar-se totalment: Londres i els mars del sud”.

2 comentaris

  • Jordi Pujol Valls

    25/07/2015 17:49

    Enhorabona per l’article! És molt captivador i refrescant descobrir un lloc amb tanta història en una ciutat tant dinàmica!
    Sens dubte no deixaré de visitar el Heath quan tingui la oportunitat d’anar a Londres.
    I enhorabona per reobrir el Blog, feia temps que feia falte una mica d’aire fresc a l’Ara!
    Salut!

  • Àngel

    25/07/2015 23:18

    Ben tornat!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús