L’estelada de Goethe

Sembla que tothom que escriu en un diari o té un blog o té un racó de paper lliure i un boli escriu, de tant en tant, arengues sobre el procés. Sóc temerós dels límits del llenguatge: les paraules són finites, i fins i tot les combinacions de paraules comencen a exhaurir-se. Els pessimistes em diran que després de quatre anys d’articles exhaltats a la premsa online, ja s’ha dit tot i estem condemnats a repetir-nos, però jo sóc un paio valent i avui diré una cosa que crec que no l’ha dita mai ningú: l’estelada és una bandera de Goethe.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a0/Johann_Heinrich_Wilhelm_Tischbein_-_Goethe_in_the_Roman_Campagna_-_Google_Art_Project.jpg

Goethe Chilli’n out. Si em poso així em fa mal l’espatlla al cap d’un minut, però Goethe segur que s’hi podia passar tota la tarda, ponderant el significat dels colors.

 

Sí, Goethe, el cinetificopoliticopoeta romàntic Alemany. Goethe va fer moltes coses al llarg de la seva vida (algunes de més útils que d’altres). Va escriure, va manar, va pintar, va fer teories estranyes i va passejar-se amb Beethoven. Una de les seves idees menys conegudes és la contribució al disseny de banderes.

En una festa a Weimar, Goethe va conèixer el revolucionari veneçolà Francisco de Miranda. Això va ser poc abans del 1806, l’any que Miranda intentaria alliberar Veneçuela aixecant-se en armes contra Espanya. Aquest primer alçament no va tenir èxit, però va obrir camí a Simón Bolívar, i va ser l’inici de moltes independències americanes.

https://szcmphotography.files.wordpress.com/2013/07/goethe_colorwheel.jpg

La roda dels colors de Goethe.

 

Per a la seva revolució, Francisco de Miranda necessitava una bandera. Resulta que, durant aquells anys, Goethe estava pensant en la seva teoria dels colors. És una teoria molt romàntica i que en la seva major part no té gaire sentit, però contenia algunes idees pioneres i bones. Una d’aquestes idees era que tots els colors eren una combinació de tres: blau, vermell i groc.

Goethe, tan artista com científic, veia tot de significats als colors. Aixi que, quan Miranda li va mencionar el seu projecte de revolució independentista i li va dir que necessitava una bandera, Goethe li va contestar amb aquestes paraules: «El groc és el color més càlid i noble; el blau, una mescla d’excitació i serenitat, i el vermell, l’exaltació del groc i el blau.» ¿No us sona una mica al seny i la rauxa?

https://colombia825.files.wordpress.com/2015/05/colombia1.gif

Els colors bàsics de la teoria de Goethe, en disposició horitzontal en comptes de radial.

 

Llavors Goethe va continuar així: «Un país comença amb un nom i una bandera, i llavors els dóna significat; així com un home acompleix el seu destí.» Goethe venia a dir que els tres colors de la bandera (que fan tots els colors del món) representen els ingredients d’un país per construir, on tot encara està per fer i tot encara és possible.

http://www.en.mhcat.cat/var/mhc/storage/images/serveis/memoria_documental_de_catalunya/1903_origen_de_l_estelada/105013-1-cat-ES/1903_origen_de_l_estelada.jpg

La nostra primera “Bandera de Goethe”, feta només 97 anys després de la recomanació del savi de Weimar.

 

«El vostre destí», va dir Goethe, «és crear un país on els colors no es distorsionin.» Els colors de Goethe són en moltes banderes derivades de l’ensenya revolucionària de Miranda i, per casualitat, també són els tres colors de l’estelada. És casualitat, però és una casualitat bonica, ¿no us sembla?

 


Una suggerència final: Potser l’incansable Diplocat podria fer servir aquesta història d’agermanament ideològic amb els pobles germànics per aconseguir simpaties. El no ja el tenim, tu!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús