El romànic del MNAC pertany a Catalunya

http://images.ara.cat/cultura/sales-del-romanic-MNAC-ACNMNAC_ARAIMA20110629_0113_20.jpg

El MNAC (el Museu Nacional d’Art de Catalunya) és un dels museus més impressionants del món. M’agrada imaginar que un turista que ignora les coses catalanes entra per primera vegada al nostre museu nacional d’art.  Amb bon sentit cronològic, gira a l’esquerra i comença pel romànic. De seguida l’atrapa una museografia exquisida: la il·luminació cuidada de les capelles l’ajuda a observar, i també a veure.

Però ¿sap d’on vénen les obres que contempla? Fins a quin punt el visitant del MNAC entén que els frescos romànics són d’una petita vall del pirineu que és Patrimoni de la Humanitat, que és l’indret d’Europa amb més esglésies per quilòmetre quadrat, i totes encara estan obertes (tot i que en horari reduït per la manca de visitants).

La museografia del MNAC és magnífica. El recorregut, reposat. Els espais, que creixen i decreixen, transporten el visitant d’una església a una altra. El color de les parets, els angles i les ombres, els volums i les semiesferes. El turista s’enamora de seguida del nostre romànic, del poble que l’ha fet, de la història que hi reposa.

Un dels frescos exposats prové de l’església de Santa Maria del Mur. L’explicació (curiosa) diu que part de la decoració d’aquesta església va ser venuda al Museu de Boston (als Estats Units d’Amèrica) [1]. També diu que fa 100 anys això va desencadenar una campanya per arrencar els frescos de la vall de Boí, amb l’objectiu lloable d’evitar que més trossos d’esglésies catalanes fossin venuts a col·leccionistes estrangers.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/Gaseta_de_les_arts_arrancada_fresc.jpg

Aquest tema ha fet córrer molta tinta i no escric això per demanar explicacions per enèsima vegada. El MNAC ja ho ha explicat moltes vegades (i molt bé), començant pel seu primer director, Joaquim Folch i Torres, que va escriure: «En principi, podem afirmar que les pintures murals es van arrencar i portar al museu per evitar la seva evasió segura a l’estranger.» Jo trobo que el procés d’espoli de les esglésies del Pirineu no va ser del tot net, i em sembla que les justificacions dels cervells de l’operació presenten un parell de llacunes importants [2]. Les explicaré un altre dia.

Això va passar fa 100 anys, i no té gaire valor d’enfadar-s’hi. Just o injust, els murals ara són a Barcelona, i per mi s’hi poden quedar per sempre. No crec que calguin disculpes, ni de bon tros repatriacions. Però sí que cal demanar una cosa al MNAC. Em preocupa que el nostre turista, quan surti del museu, fascinat i enamorat, surti també ignorant d’on prové l’art que ha vist.

Cert és que al costat de cada obra s’hi menciona l’església d’origen (tot sovint fotografiada en blanc i negre). Per mi, amb això no n’hi ha prou: les esglésies podrien esdevenir reals. Aquests murals haurien d’estar exposats amb una indicació clara del seu context original. Una part de l’exposició permanent hauria de mostrar no tan sols fotografies, sinó també maquetes, reconstruccions 3D, mapes i explicacions generoses sobre la vall de Boí [3]. És més: hauria de ser impossible sortir del museu sense saber què és aquesta vall. O encara més: hauria de ser impossible sortir-ne sense voler-la visitar.

El visitant del MNAC hauria de pensar que la seva experiència és incompleta. Intrigat, hauria de desitjar saber-ne més, i hauria de voler viatjar, l’endemà mateix, cap al Pirineu. Se li haurien d’oferir fulletons, mapes, guies, fins i tot descomptes de tren, bitllets d’autobús, una entrada gratuïta. Jo crec que el MNAC, per ser un museu de la nació (i no de Barcelona) hauria d’enviar els seus visitants de pet cap a l’Alta Ribagorça.

¿Qui ho va dir allò que «hem de ser un país ciutat, no una ciutat país.»? El nostre país pot actuar, i pensar, com una sola ciutat, en els àmbits local i global, però no hem de deixar que una ciutat sola pensi i actuï com si fos un país. A Barcelona, les cues per visitar la Pedrera cobreixen la Rambla: rep 50.000 visitants cada quinze dies; els mateixos que rep Sant Climent de Taüll en tot un any [4].

I mentre que a la capital està de moda lamentar-se que hi ha massa turistes, el conjut romànic de Boí (on les entrades valen no més de 5 euros) va haver de fer un ERO fa uns quants anys [5]. Mirant els números, ¿no us sembla que la solució és òbvia? ¿Com hem de distribuir el turisme? ¿Com l’hem de millorar? ¿Com hem de cohesionar el país? La resposta ens pertany a tots, i és aquesta: el patrimoni.

 

Referències:
 
[0] I quan dic Catalunya al títol, ho dic en plan Fuster.
 
[1] Fixeu-vos en la detallada justificació de la procedència, és tant exhaustiva que fa olor de socarrim: http://www.mfa.org/collections/object/christ-in-majesty-with-symbols-of-the-four-evangelists-31898
 
[2] L’article de Folch i Torres on explica la seva versió del procés: http://joaquimfolchitorres.cat/desti/F%201956_frescos%20romanics%20.pdf
 
[3] Tot just després d’escriure això, trobo que han fet una pàgina web bastant guai: http://www.centreromanic.com/en. Està bé, però no prou per invalidar el meu argument. Cal més. I l’anglès de la web és millorable.
 
[4] Faig servir dades del 2013 (http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mas-visitantes-pedrera-2558569). Si algú coneix les darreres, que m’avisi si contradiuen les meves conclusions.
 
[5] L’ERO va ser al 2012. No sé si la situació ha millorat poc o molt. http://www.ccma.cat/324/el-centre-i-algunes-esglesies-romaniques-de-la-vall-de-boi-tanquen-per-la-tisorada/noticia/1552612/
 
 
 
 

2 comentaris

  • Elies Molins

    19/08/2015 12:06

    Sóc un amant i visitant freqüent de les terres pirenaiques i estic completament d’acord amb tu. Les raons de conservació pesen però sempre he pensat que no s’ha compensat prou als pobles d’origen. Trobo molt bé els teus suggeriments. Espero que et facin cas.

  • jgraubove

    28/08/2015 10:05

    Gràcies pel comentari!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús