Els nous rols a la política valenciana

La política valenciana viu moments de reestructuració conceptual i de nou repartiment d’espais entre els partits contendents. D’una tendència que pareixia inevitable cap a un bipartidisme real, on tot el pastís se’l repartien populars i socialistes (això sí, de forma ben desigual) ara vivim una realitat a quatre, amb un espai a la dreta monopolitzat de forma ininterrompuda des de finals dels 90 pel Partit Popular, a una oposició discutida entre tres, Partit Socialista, Compromís i Esquerra Unida. Tots els actors polítics valencians han d’aprendre a jugar amb el nou tauler i hi han de trobar el seu paper, el seu rol, que ajude el públic, la ciutadania, a interpretar la realitat. És comunicativament molt efectiu.

Compromís fa temps que ho té clar i actua en conseqüència: vol esdevenir el principal referent de l’oposició al Partit Popular. En un moment que el model social i institucional popular s’esquerda, la intenció és confrontar-s’hi al màxim per identificar-se en la solució. Ho porten fent des de mitjans de la legislatura passada, sobretot en la figura de Mònica Oltra. I en l’imaginari col·lectiu ho estan aconseguint.

Fotografia: Público

Si ho estan aconseguint, és en gran part gràcies a la col·laboració inestimable del propi PP. Els principals portaveus del partit governant fa temps que verbalitzen i actuen en base a una concepció política clara: el seu principal contrincant de l’arena pública és Compromís, ell és el blanc de les seues crítiques més ferotges i de les seues ires parlamentàries. L’actitud de Juan Cotino, president de les Corts, amb els diputats de Compromís n’és la millor mostra.

En aquest punt s’han trobat amablement les tàctiques a curt-mig termini de dos partits polítics antagònics. Mentre Compromís aplica claus de judo per aprofitar la ràbia i empenta del contrari per voltejar la situació i treure’n benefici, el Partit Popular el que aconsegueix és menysprear sistemàticament el principal partit de l’oposició, i fins que no es demostre el contrari el principal rival electoral, i compactar l’espai propi contra un enemic identificable en allò que la dreta valenciana odia més profundament: el nacionalisme d’esquerres.

Exemple: Oltra porta una samarreta reivindicativa, Cotino la renya i l’acaba expulsant del Ple. Compromís s’alça i marxa en senyal de protesta, i socialistes i EU es queden atrapats. Si es queden són col·laboracionistes amb el PP, però si marxen, que és més lògic i el que va acabar passant, la imatge està clara per tothom: Compromís és qui lidera l’oposició.

Així les coses, el joc de rols a la política valenciana s’està aclarint. El PP és el govern, qui mana i manté els que bramen a ratlla, i Compromís és l’oposició frontal, insolent i incansable. Són papers fàcils d’identificar pel públic, i ja cadascú triarà qui és el bo i qui el roí. Ara falta que tant el Partit Socialista com Esquerra Unida troben el seu lloc a l’escenari. El PSPV fa temps que el busca, i el seu principal problema és que no saben qui volen que escriga el guió i l’interprete. I EUPV voldria jugar el rol que està protagonitzant Compromís, que és el que li escau per cultura política i ideologia, però fins que Morera, Oltra i companyia sàpiguen interpretar-lo hauran de buscar-se les garrofes intentant un altre paper.

3 comentaris

  • Marieta

    09/03/2012 20:31

    Em rebenta eixa condescendència… de manera que a EUPV (no acabe d’entendre la E, la P ni la V… ara que ho pense, la U tampoc…) “li escau per cultura política i ideologia” el rol de Compromís? I això per què??? De manera que Compromís està ocupant el lloc d’algú altre??? Simplement cal reconéixer que Compromís té la seua manera pròpia de defensar els interessos dels valencians i les valencianes, i prou!

  • Vicent Martínez

    11/03/2012 21:55

    Marieta, crec que no m’has entés. Res de condescendència: dic que EUPV voldria jugar eixe rol, però no pot perquè ja ho fa algú altre. En cap cas tinc intenció de fer judicis de valor.

    Gràcies pel comentari, en tot cas!

  • Víctor Vanyó

    17/03/2012 10:47

    L’altre dia en una conversa que va sorgir al voltant d’aquest article, dèiem que Compromís havia crescut gràcies a la davallada electoral del PSOE ( i figures com Mònica Oltra). No sé fins a quin punt pot arribar-se a presentar Compromís com alternativa al model del PP . Els propers anys, si finalment hi ha un lideratge nou dins del PSOE que puga fer oposició i no sentar-se als sillons, podem veure la força veritable de Compromís. El cas d’EUPV crec que no canviarà molt, són “los malos de siempre” i el seu discurs no cala tant com el de Compromís.

    Enhorabona pel bloc!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús