La incògnita socialista

Aquest cap de setmana tindrà lloc a Sant Vicent del Raspeig el 12é Congrés Nacional del PSPV-PSOE. De nou, els socialistes arriben dividits, amb fins a quatre candidats a secretari general, i la incògnita plana sobre el futur de la quarta planta de Blanqueries. Jorge Alarte, Ximo Puig, Manolo Mata i Francesc Romeu volen ocupar el despatx amb vistes a les torres de Serrans. Qui serà el guanyador?

Més enllà que, pel que s’està coent i transcendeix, pareix ser que l’alcalde de Morella, Ximo Puig, pot ser el nou líder socialista, allò realment important en opinió del cronista no és el qui, sinó el com i, sobretot, el què.

El PSPV, des del dia que va perdre el poder autonòmic, ha viscut una vida interna mogudeta, essent benèvols. Cap lideratge ha estat realment assentat, hi ha hagut fins a tres gestores temporals en situacions de crisi interna, alguns candidats (recordem Joan Romero) han dimitit abans d’eleccions per motius poc explicats, altres (Joan Ignasi Pla, l’únic que ha repetit dues eleccions) s’han vist abocats a la dimissió per fets tèrbols, i tots els congressos han implicat fortes tensions entre famílies.

Tot això s’ha traduït en una manca de discurs polític engrescador i en problemes per configurar i visualitzar una alternativa real a la dreta hegemònica. Al seu torn, això s’ha vist reflectit en uns resultats electorals clarament a la baixa fins arribar al dia d’avui, amb només un 28% del vot autonòmic, ben lluny de les majories absolutes dels 80. Per això, el com s’esculla el nou líder i el què plantege són els vectors realment interessants del congrés, més enllà de qui siga la persona triada

Com serà escollit el nou secretari general? Hi haurà les ja clàssiques negociacions, seduccions, amenaces i estirabots per formar UTEs i fer-se amb el càrrec, per després haver de pagar peatges, tornar favors, repartir-se molles de poder, empipar-se, trencar l’UTE i haver de convocar un congrés? O hi haurà un procés de confrontació de capacitats i aptituds dels candidats, que il·lusione a bona part de la militància representada i assente les bases d’un lideratge sòlid i exitós?

Què proposaran els candidats? El plantejament tribal d’eternes famílies del partit serà l’element principal o hi haurà un debat real d’idees i models sobre la societat valenciana i el propi funcionament orgànic del partit que puga convéncer la militància perquè comence a treballar per una major penetració social i una revifada electoral?

En la resposta a aquestes dues qüestions hi ha bona part de les possibilitats de canviar la tendència suïcida de la que continua sent la principal força d’oposició valenciana. Si no responen com cal aquestes preguntes, probablement deixaran d’exercir aquest paper i, com és lògic, que s’obliden de liderar un hipotètic canvi de govern a la Generalitat.

 

Fotografia: El País

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús