Demolició Valenciana, SA

Fa una setmana la Generalitat Valenciana celebrava, amb bastanta discreció per no dir certa vergonya, els trenté aniversari de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Tres dècades d’autogovern, diuen. Doncs no deixa de ser curiós que just al voltant de tan insigne efemèride assistim al desmantellament impúdic de la nostra minsa autonomia i les poques fites assolides en el paraigües institucional esquifit de 1982.

Mal acaba el que mal comença. L’Estatut de 1982, de Lerma i Guerra, el nostre pecat original. L’esquerra domesticada va trobar en l’agressivitat feixista de la Batalla de València l’excusa perfecta perquè als valencians ens toqués el rebre en el café per tothom. El nostre va ser americà, ben aigualit, equiparable a territoris amb tradició d’autogovern ferotge com La Rioja o Múrcia. Institucionalment, al mateix nivell.

Tot i això, aquell text raquític va possibilitar l’establiment d’una certa autonomia, un autogovern si volem fictici però amb una sensació de realitat plasmada en la Generalitat, en unes Corts i un Consell que gestionava algunes competències, un sistema educatiu propi i inclús una televisió autonòmica que naixia amb la voluntat de reforçar la normalització de la llengua i la indústria audiovisual local. De fet, en certs moments històrics, encara que fos per la presència de regionalisme populista, podríem opinar que teníem un sistema de partits propi.

El problema real de l’autogovern valencià és que sempre ha estat gestionat per aquells que se’l creien de forma relativa o bé directament el rebutjaven. Els anys de Lerma estaríem parlant del primer cas: les cotes d’autonomia assolides ja encaixaven en l’esquema mental del partit governant, protofederalista i identitàriament diluït.

Els anys de govern popular, que encara duren, la situació ha empitjorat si cap: els que gestionen l’autogovern, que en un principi el creien absolutament prescindible, se n’han adonat que és una estupenda oportunitat de parasitar l’administració pública i extreure’n el màxim benefici per unes determinades elits o bé per crear i mantindre xarxes clientelars que al mateix temps serveixen per perpetuar-se en el poder.

És a dir, aquells que ni es creuen l’autonomia ni es creuen l’administració pública han estat al capdavant de l’administració pública autonòmica. I clar, el resultat és el que és.

Els amics de La Paella Rusa han explicat a la perfecció què ha passat amb Canal 9 com a exemple de tot el sistema d’autogovern valencià. Saqueig, clientelisme, opacitat, pràctiques corruptes, menyspreu absolut per la institució i la seua missió. El canvi de situació és que ara la menjadora s’ha assecat, la repartidora de prebendes i privilegis ja no conté or i diamants i, com ja no tenim res més que saquejar, fem el que realment volíem des d’un principi: desmantellar l’autogovern. Demolició Valenciana, SA.

L’últim exemple, frívol però simbòlic, és el canvi de la diada del Nou d’Octubre a dilluns perquè no hi haja pont. És una metàfora: el poc i minso autogovern queda desplaçat i menyspreat amb alguna excusa estúpida. El següent pas quin és, no penjar la senyera (per molt coronada en blau que estiga) i deixar només l’espanyola per estalviar en tela i detergent? Llogar el Palau de Benicarló per fer bodes i banquets? Canviar el preciós escut de Pere el Cerimoniós, símbol de la Generalitat, pel logo d’un patrocinador?

Per acabar-ho de rematar, i el més important de tot, estem a punt de ser intervinguts econòmicament. És a dir, suprimir l’autogovern. Perquè sense capacitat de triar a què destines el teu pressupost, tu em diràs quina autonomia queda. La intervenció és el primer pas per la culminació final dels propòsits de Demolició Valenciana, SA. El gran deute, causat principalment per la trampa de l’infrafinançament del País Valencià, i rematat pel balafiament i saqueig de recursos públics, ens aboca al final del camí encetat amb un peu coix en 1982.

Tenim al llop guardant les ovelles. Però no ens oblidem mai d’una cosa: que ha posat al llop a l’aguait del corral hem estat nosaltres, els valencians i valencianes, que així ho hem decidit. És a dir, tenim no part de responsabilitat, sinó la gran majoria. El gruix dels votants ha consentit i volgut que siguem governats per Demolició Valenciana, SA. I probablement al gruix dels habitants d’aquest país l’autogovern tampoc els importa massa.

Al cap del carrer, el que ara realment preocupa és que, tal i com estan les coses, si algun dia decidim canviar els inquilins del Palau de la Generalitat, si triem fer fora als amics de Demolició Valenciana, SA, quedarà alguna cosa que es parega remotament a un autogovern.

4 comentaris

  • Maikel Urrutia

    14/09/2012 11:54

    Sóc regionalista de dretes defensor d’un Estat Federal de veritat i no esta mentida de les autonomies.
    A la majoria dels valencians/as els dóna igual,pasan de tot i res els importa fins que ja és massa tard.
    Vivim una mentida de democràcia on ni tan sols tenim dret a triar el president dels valencians/as,lo trien a Madrid en un despatx i per gent que ni tan sols són valencians.
    Cada poble té el que es mereix i a nosaltres ens ha tocat uns governs que no governeu, sense demanar permís a la direcció del PP.
    La gent esta desil·lusionada amb una autonomia de mentida, la prova és que segons les enquestes sobre el 35% dels valencians/as estarien conformes en que s’anul·lara l’autonomia valenciana i tornar a un estat centralista,a molts altres simplement els dóna igual.

  • J. Munné

    20/11/2012 18:01

    Ho teniu fàcil. Feu com nosaltres a Catalunya, voteu a un partit independentiste, exemple: Esquerra Republicana del País Valencià i s’haurà acabat el bròquil.

  • ian F

    24/11/2012 22:40

    Per un pais tan bonic, tan ric culturalment, amb tanta Historia, sembla una barbaritat que encara voteu als PP.. sou masocas?
    Visca’l Pais Valencià Liure chics!

  • Chris

    13/12/2012 19:38

    Bé, no crec que els valencians passin de tot però és que és més simple que això, han estat colonitzats, ocupats i violats culturalment molt més i amb més contundència que altres indrets com ara les Balears o Catalunya. Penseu que si la vostra terra és “envaïda” per mesetaris que la consideren la “platja” de Madrid des de fa dècades i dècades tard o d`hora la majoria és la que guanya en qualsevol acte democràtic que es celebri. Són els que dia rera dia demostren la seva facilitat per insultar la intel.ligència bàsica del poble amb jugades com “El catalán y el valenciano no es lo mismo…” clar, clar però ho diuen en castellà. El franquisme i la caducitat de tal mai s`han arreglat del tot.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús