El principi de saturació

Sempre recordaré quan el professor de Física i Química de segon de BUP (sí, tenim una edat) li va explicar a un company què era el principi de saturació. L’alumne, mític personatge de la classe, s’havia encabotat en no entendre que arribava un punt que un got d’aigua no podia dissoldre més granets de sucre i aquests, simplement, es quedaven sencers dins el líquid element. La solució estava saturada i per tant no podia dissoldre més sucre. “Això no pot passar!”, afirmava l’alumne. El professor va convidar-lo a seguir els principis de l’empirisme. “Esta nit a casa ompli un got d’aigua i ves tirant-li sucre, i comprovaràs que arriba un punt que ja no es dissol. I per cabut, beu-te el got d’aigua i voràs que bona està una solució d’aigua saturada de sucre”. L’alumne, evident víctima de la dispersió mental adolescent, al dia següent ni recordava la conversa.

L’anècdota em serveix per introduir quina pot ser una línia de l’estratègia comunicativa i política del govern de l’estat espanyol. Segueix el principi de saturació. Després de mesos de traca del tema Bárcenas, sobres i corrupció en general -amb uns últims dies de mascletà a les portades d’El Mundo-, el govern Rajoy està aprofitant per anar colant, una darrere una altra, mesures de gran profunditat política i social, que en altres condicions estarien rebent una resposta social molt més contundent.

Les primeres grans lleis polítiques de la legislatura, bàsicament la Llei Wert de reforma educativa i sobretot la reforma laboral, sí que reben resposta. També en va tindre inicialment la reforma restrictiva del dret de l’avortament, però últimament la saturació contestatària s’està fent evident. En pocs dies tenim dos exemples: la restricció de les ajudes a la reproducció assistida per dones fadrines i lesbianes, i ara la no inclusió al cens de maltractaments de gènere de les dones hospitalitzades menys de 24 hores.

És a dir, dos atacs frontals i contundents a drets de les dones, que se sumen a les reformes en el dret a l’avortament. Com una gota malaia, el govern Rajoy està laminant conquestes socials retocant el que pareixen detallets, però que denoten un objectiu molt clar: una agenda social netament conservadora, molt més pròpia de les bases del Partit Republicà nordamericà que d’un partit liberal europeu. Mato i Gallardón són els ariets d’aquesta estratègia.

Hem posat els últims casos que afecten els drets de les dones com a exemple, però la reforma de la justícia amb les noves taxes, així com les restriccions sanitàries per persones nouvingudes, i un llarg etcètera, van en la mateixa línia. Una societat teòricament progressista com la nostra (almenys segons els estudis d’opinió) hauria de ser molt més contundent en la resposta a polítiques d’aquest caire, però molt ens temem que la solució ja està saturada. No admetem més sucre al got, per més que n’aboquen no el podem dissoldre en indignació i resposta col·lectiva.

Paradoxalment, la pitjor crisi política i institucional dels últims anys està permetent al Partit Popular portar endavant la seua agenda social més dura. Rajoy aboca sucre a cabassos, fins que algú li diga prou.

FOTO: www.publico.es

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús