Cospedal ens estima

Maria Dolores de Cospedal, secretària general del Partit Popular,  va voler deixar clar fa un parell de dies que ella i sobretot el seu partit s’estimen molt Catalunya, ja que en part són un partit una miqueta català. El que no recorda aquesta senyora, i ja es casualitat que això passi durant la campanya electoral, són tots els atacs que han fet contra Catalunya, des del mig esquarterat estatut fins a la immersió lingüística. El que no recorda aquesta oportunista electoral és tot el mal que el Partit Popular ha fet i continua fent a Catalunya cada dia. També és mala sort que, ara que està en campanya, se n’oblidi del tot!

Amb tot això, avui per casualitat he trobat a dues pàgines webs unes dades interessants que fan quedar la senyoreta de Cospedal molt bé. I és que la famosa caverna espanyolista, deixant a part quan està de campanya per Catalunya, no s’està per tonteries. Aquella època gloriosa, quan es va “aprovar” l’Estatut, que després seria mutilat, no la podrem oblidar mai els catalans. Totes aquelles provocacions directes, sense miraments, i aquells insults a la nostra terra encara aguanten en la memòria.  No podem tampoc oblidar les comparacions de l’Estatut amb el grup terrorista ETA. Tot molt patètic.

I és que quan la senyora Dolores de Cospedal, eufòrica i veient una gran victòria electoral, proclama que s’estima aquesta terra que en uns altres moments li semblava tant terrible, oblida les declaracions de Jose María Aznar, Angel Acebes, Eduardo Zaplana o directament l’actual candidat Mariano Rajoy.  No es recorda de Mariano Rajoy a la Diagonal de Barcelona intentant agafar firmes a quatre manipulats en contra de l’Estatut. Tampoc recorda, pel que sembla, aquelles declaracions d’Angel Acebes proclamant que l’Estatut “busca el desguace de España”, o quan va declarar que “ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Cataluña”. O fins hi tot quan els peperos espanyols buscaven desesperadament una solució a la “catástrofe nacional” i Mariano, l’amic dels catalans, trobava l’Estatut “una pesadilla”.

Però, és clar, ara som en campanya, no? Ara no poden pas qüestionar la immersió i l’Estatut, ni ens poden insultar. Han de fer un altre paper a l’auca i una vegada més mentir i continuant mentir. Però la veritat és que a l’altra banda tampoc aquell que es fa dir obrer espanyol ven un peix molt fresc, i tot plegat ja començar a fer una miqueta de pudor. Ara suposo que el que toca els pròxims quatre, amb una mica de sort tres, anys és esperar i que aquest producte podrit que ara trobem a l’Estat desapareixi de la nostra vista.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús