La transició nacional dels burros

Ens l’han tornada a fotre. Sembla casualitat però no ho és. Ha tornat a passar. Després d’una campanya estèril (és com normalment, per sort, es viuen les eleccions espanyoles a Catalunya) hem arribat al mateix punt de sempre. La ruquesa política catalana i ja de pas, per què no dir-ho, també l’espanyola amb dos personatges que ens han de treure d’aquesta crisi: un tret del zoo i l’altre d’una pel.licula de por.

Avui repassant vídeos de l’actual campanya he vist el de Convergència i Unió que parlava de votar amb el cap i amb el cor, però sobretot amb la cartera (una mica com aquell que van fer les JNC per a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. Sí, aquell que deia que Espanya ens roba). Pobres, encara viuen enganyats, bé jo suposo que ni això, suposo que ja veuen que tota aquesta campanya que han fet i fan pel pacte fiscal no porta enlloc, però encara podem dissimular una mica la derrota. Ja ho saben tot, saben la realitat, però de moment només amaguen l’engany i esperen a veure què passa. Una posició molt valenta que efectivament ens fa perdre cada dia més de seixanta milions d’euros. Ara, anem tancant llits d’hospitals i caps i fem tisorades per salvar quatre duros.

Ara arriba aquest moment de la gran derrota catalana a Madrid. Tinc entès que al president Mas no li agrada tenir plans B, però malauradament per les declaracions que hem pogut sentir durant tota aquesta campanya tan avorrida i que se’ns ha fet tant curta, ja se’n poden adonar que això del pacte fiscal (o concert econòmic, com preferiu) ja no té cap possibilitat de tirar endavant. Per tant, ja se’n pot treure una de la màniga o patirem. Però què es creien, que un partit que ens ha trinxat l’estatut i la llengua tant com ha pogut ens donaria el pacte fiscal amb majoria absoluta? L’única explicació que hi ha és que pensen que som burros.

Ja veurem com acaba tot, si segueix amb el mateix full de ruta sense sortida, riurem. Esperem que no sigui així i que finalment Convergència i Unió i el president Mas es decideixin i marquin un camí una mica més seriós. Però deixi’m que li pregunti: què fem, president? Ens esperem quatre anys més fins arribar al centre de l’huracà i fins a tocar la pobresa total? o actuem ja d’una vegada? Ja és moment de fer alguna cosa de profit per Catalunya i la seva gent. Tampoc és tant difícil ni costa gaire d’entendre. Aquella pepa d’en Duran i el seu concert impossible ja poden tirar cap a casa, que no hi ha res a fer. Només teniu dues opcions: independència o tsunami econòmic i cultural. La marea blava ha arribat. On és la Catalunya millor? La defensareu?

2 comentaris

  • Jan

    19/11/2011 15:54

    Guillem, he llegit el teu article a través del facebook d’en Sergi. Jo sóc convergent convençut i m’he obligat a respondre el teu text que, si més no, m’ha fet pensar.
    Com ja deuràs haver notat, i ho intueixo pel que he llegit, en el fons de CiU i encara que no es digui, la independència hi és, però dubta. Com dubto jo, de vegades. Jo sóc independentista i ho seré tota la vida però sóc amant de fer les coses bé. Ara és el moment? Enmig de tota aquesta crisi econòmica que la única esperança per sortir-ne es la unió (més clarament: la unió europea)? Jo crec que ara la independència l’únic que ens portaria es a la desconfiança dels mercats per la construcció d’un nou país amb tota la feina que això comporta. CiU, de moment, amb el poder que té (presidència de la generalitat) de tan en tan parlen de la independència com a “transició nacional” per espentar Madrid i aconseguir els seus objectius. Ja ens va bé, aconseguim tota l’autonomia, reivindiquem el dret a decidir i, un cop fora de la crisi, fem els referèndums pertinents. Tothom utilitza CiU com li convé, el PP com a independentista, Esquerra i altres partits com a espanyolista i d’altres com PSC de dretes que no paren de retallar. Et faré una breu explició del que crec jo de cada partit. PSC i PP ja ni m’els miro perque són uns “mandados” de Madrid, un intent de Madrid de mantenir-nos controlats, Esquerra està massa centrat en odiar Madrid i no pensa en fer les coses bé, igual que SI (que suposo que és el teu partit) i Verds es un partit utòpic.

  • Sergi Matas

    19/11/2011 20:10

    Jan, aquest discurs és típic del PSOE. Quan les coses anaven bé deien: ara que vivim un moment de bonança no espatllem els avantatges del sistema; quan les coses, com ara, van maldades diuen: ara hem de sortir de la crisi, i això ara no toca.
    Quan serà el moment doncs? Tu voldries que la teva Andorra perdés la seva independència i passés a ser una provincia española? Els Catalans volem deixar de ser un Comunitat Autònoma i passar a ser un país integrant a la UE, amb seient i veu a l’ONU.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús