Retallades a l’espanyola

L’herència de viure sotmesos a Espanya i d’haver també viscut set anys sota la fosca ombra del tripartit ens ha tornat a portar a una nova tisorada que pot acabar de desagnar Catalunya. Aquesta vegada, més que una tisorada en sec, és una pujada dels preus del transport públic, les universitats, el preu de la gasolina… Aquestes mesures ens han de fer estalviar exactament mil milions d’euros, ordres directes de Madrid. Així sigui.

La conya de tot plegat l’evidencien dues observacions que podem fer fàcilment sobre les retallades i l’economia catalana que cau, cau i no sabem fins on caurà. En primer lloc, aquella gent que a Catalunya replica i fa demagògia en contra d’aquesta dràstica tisorada (aquells que s’han ensorrat a la misèria igual que van ensorrar Catalunya i Espanya) són els mateixos que les ordenen des del govern central i ens roben els nostres impostos. Imagineu-vos fins a on arriba el cinisme socialista espanyol i català. S’ho han ben guanyat, això de les repetides patacades electorals.

El segon punt divertit de tot plegat apareix quan pensem en les finances de la Generalitat. Si les mirem a fons, veiem l’endeutament bestial que tenim i els alts interessos que cada any paguem. Uns interessos que, si no fem alguna cosa, s’acabaran menjant gran part dels pressupostos del govern, com ja comença a passar. Això porta, com ja hem vist, a unes retallades al sector públic que fan molt mal a tot el país. Les retallades tindrien sentit per tal d’intentar estabilitzar els comptes de la Generalitat, si no fos per un petit detallet: cada any als catalans se’ns roben 22.000 milions d’euros, que suposa el 10% del PIB.

Arribat en aquest punt i mirat i remirat el panorama, no hauríem de criticat CiU per les retallades, ja que vénen en un paquet directe des de Brussel·les, via Madrid, i són necessàries. Però en aquest cas podem fer una excepció. Deixeu-me que us expliqui la raó de l’excepció: el govern deixa que els nostres impostos se’n vagin a aeroports fantasmes, traçats d’AVE sense sentit i deu mil xorrades més d’aquestes que fan a Espanya. Intenten fer-nos creure que la solució de tot plegat és aconseguir el pacte fiscal, una exigència impossible d’aconseguir, i més amb la marea blava que ha envaït tot Espanya.

Van fent veure que no passa res i van retallant. Certament és podria dir que és una posició molt responsable i que, tot i que desestabilitza Catalunya, és necessària. Però alhora deixen que tots aquests diners tan necessaris per progressar com a país se’n vagin a Madrid i no tornin. La crítica, doncs, està més que justificada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús