Apujar-se el sou no és pecat capital

S’han sentit moltes crítiques per les pujades de sous d’alguns regidors i alcaldes de municipis de Catalunya. Primerament, no ens confonguem, no hauríem de barrejar aquestes pujades de sous amb les dietes inexplicables que cobren alguns regidors per participar en 20 minuts setmanals de reunions. Una cosa no trau l’altra, i aquestes pujades de sous en molts casos són totalment necessàries per fer polítiques competents i per tenir la millor classe política.

M’explico: majoritàriament, els sous nets dels regidors catalans amb algunes excepcions no són gran cosa. Alguns no poden ni viure del sou municipal. Això vol dir que dedicar-se a la política a Catalunya no implica cap benefici, i per tant, els més bons es queden treballant al sector privat, on guanyen molt més i sense tantes pressions. També és cert que amb les polítiques d’austeritat actuals no sembla gaire ètic que alguns alcaldes i regidors es pugin el sou. Totalment cert i correcte, però, ho repeteixo, una cosa no hauria de traure l’altra.

El problema de la incompetència política catalana és aquest. La gent que hauria d’estar a la primera línia aixecant el país prefereixen deixar-se de problemes i anar a treballar a un lloc on no tindran cap tipus de pressió i on percebran un sou mot més alt. Si ho enfoquem així, podem clarament veure d’on ve aquesta política parasitària que últimament trobem tant a Catalunya.

N’explico un exemple real: el govern dels millors no ho pot ser de cap manera. El govern dels millors mai podrà tenir els millors per una sola raó: els millors consellers es van quedar treballant a la privada. Per això mateix, aquest govern té gent tan incompetent com la presidenta del Parlament o la vicepresidenta Joana Ortega, dues sangoneres que han de viure d’un sou públic perquè en el sector privat mai guanyarien tant (podem aplicar la mateixa normar al president Montilla ara senador). I és per això que gent bona i capaç, com en David Madí, ha preferit marxar i han renunciat a la merda de sou que els hauria ofert el sector públic.

Aquest és el gran problema i la gran màquina de crear incompetents polítics a Catalunya. Uns sous i una pressió que fan que la gent que és realment bona marxi corrents de la primera línia. Arribats en aquest punt, potser ens hauríem de pensar això de les apujades de sous als polítics. Estic segur que això portaria gent molt més competent a la política catalana. I no ens en descuidem pas: tot això de la corrupció política amb els millors i sense sangoneres xucladores de sous públics no passaria.

2 comentaris

  • Pep

    04/12/2011 12:25

    Em sembla recordar que els sous dels parlamentaris, president,etc. dd Catalunya són els més elevats entre les ccaa. Potser el problema és de finançament dels partits, que han de passar una tercera part del sou al partit.

  • Marc

    06/12/2011 3:00

    Totalment d’acord és un dels problemes del país i, el més preocupant, aquesta tendència al desprestigi social de la política no sé on ens condueix. Compte amb els salvadors de la patria.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús