A favor dels peatges

Sóc un ferm partidari dels peatges. En un país com Catalunya, marcat pel debat sobre els rescats i el greuge comparatiu amb Espanya, aquesta afirmació pot sobtar i molt. Però d’aquests dos punts esmentats, el primer apunta cap a una direcció equivocada del model de transport al qual volem aspirar, i el segon igualment desapareixeria en el marc d’un raonament com el que plantejaré.

En la pràctica totalitat dels càlculs macroeconòmics fets fins ara, l’empremta ambiental no hi té cabuda. És a dir, es valora purament el cost econòmic immediat de les operacions, incloses les de trànsit. Vist des d’aquesta perspectiva, un viatge en cotxe privat surt més a compte que en tren, deixant de banda que, en la majoria dels casos (excepte en tren d’alta velocitat i en distàncies superiors a 200 quilòmetres), hi arribarem abans porta a porta. Més cert és encara en el cas del transport de mercaderies, si es tracta d’enviaments puntuals i limitats; no pas, en canvi, en el transport massiu i sistemàtic, com matèries primeres i productes industrials.

L’emissió de gasos contaminants per passatger i quilòmetre és tan superior en el cas del cotxe que del ferrocarril, vaixell o altres modes de transport que el seu elevat cost ambiental és evident. Per tant, cal introduir uns mecanismes correctors que reflecteixin aquest cost per tal de desincentivar l’ús del vehicle privat. A semblança del que passa amb les tarifes ferroviàries, on els serveis més ràpids tenen una tarifa per quilòmetre més elevada, seria lògic pensar en un sistema semblant a la xarxa viària, exigint als usuaris de les autopistes (aquí també incloc les autovies) el pagament d’un import del qual queden exempts els de les altres vies. Al capdavall, no cal oblidar que la construcció d’autovies grava considerablement els pressuposts públics, ja que les paguem entre tots els contribuents, tant si en som usuaris com si no, mitjançant els anomenats peatges a l’ombra, amb els quals les concessionàries privades cobren de les administracions un cànon per vehicle que hi circula. És molt més just un sistema de pagament per ús, ja que grava menys els comptes generals i revertiria teòricament en una reducció d’impostos. (Una altra cosa és la gestió efectiva que les administracions facin d’uns recursos a priori més amplis.)

A diferència de les carreteres, les autopistes serveixen per a cobrir llargues distàncies, excepte a l’entrada de les grans ciutats, on estan pensades per a absorbir grans volums de trànsit. Fora de les zones urbanes, són infraestructures utilitzades sobretot per al transport a llarga distància i viatges d’oci, comercials o de negocis; és a dir, no constitueixen eixos per al desplaçament diari, per exemple entre el domicili i la feina. Vist així, no cobreixen necessitats bàsiques sinó que serveixen com a eina d’inversió o gaudi d’activitats privades; per tant, és lícit pensar que les administracions no tenen perquè subvencionar-les.

En tot aquest panorama, el rescat de peatges no és sinó un cavall de Troia que suposaria una càrrega addicional als ja soferts comptes públics. Per exemple, si hi ha qui reclama a la Generalitat el rescat de la C-32 perquè pugui desplaçar-se de la seva urbanització del Garraf a la feina a Barcelona sense pagar peatge, potser caldria preguntar-se si ha triat el lloc adequat per a instal·lar el seu domicili. El tema és prou curiós perquè no hi ha ningú que reclami la gratuïtat de la benzina, tot i que sí la reducció de la seva càrrega impositiva, una qüestió que torna a entrar de ple en l’àmbit del cost ambiental, gens menyspreable en el consum de combustibles fòssils.

I no cal dir que la introducció de peatges a totes les autopistes significaria la fi del greuge comparatiu amb Espanya; també representaria l’aplicació d’uns criteris més racionals a l’hora de farcir determinades zones d’autopistes on el volum de circulació podria ser perfectament suportat per una carretera, si cal amb variants per a evitar passar pel centre de les poblacions, atès que les concessionàries haurien de fer uns càlculs molt més acurats per a determinar la viabilitat econòmica de cada projecte. La introducció de peatges a totes les autopistes també acabaria amb aquesta nefasta peculiaritat espanyola de construir autovies de franc en paral·lel a autopistes de pagament i el cost que això ens suposa a tots els contribuents.

Cal assumir d’una vegada per totes que les coses tenen el seu valor, i aquest valor es tradueix en un preu. En aquells casos en què no es justifica com a mecanisme de compensació social com són els impostos, val més veure reflectit aquest cost en el que paguem directament que no pas a través de la imposició fiscal, de dubtosa transparència per al ciutadà d’a peu.

12 comentaris

  • Clàudia Alonso

    29/11/2010 13:36

    No tots els que hem de passar per un peatge per anar a treballar som “rics” que vivim en urbanitzacions de luxe.
    Visc des de fa molts anys a un poble a 35km de Barcelona, el lloc on em sento realitzada professionalment està a Barcelona molt mal comunicat per transport públic (tot i ser un hospital de referència), els meus horaris no coincideixen gens amb els del transport públic que m’hi podria portar i per tant cada dia he de pagar el peatge d’anada i tornada a la feina. En la meva opinió, pagar la benzina i el pàrquing ja són prou “càstig” per voler permetre’m el luxe d’anar a treballar, no?
    El discurs d’aquest article m’ha semblat molt egoïsta. Què he de fer, vendre el meu pis per anar a viure a Barcelona? Ho sento senyors, però no m’ho puc (ni vull) pemetre.

  • Alero

    29/11/2010 14:18

    El problema, Clàudia, és que moltes vegades els egoïstes som nosaltres i no ho volem reconèixer.
    Ho volem tot: volem viure tranquils a 35 km de Barcelona però tenir accés a la feina “que ens realitza” al centre de la ciutat. No volem pagar un peatge perquè ens sembla injust, però no pensem que a l’Àrea de Barcelona cada any moren milers de persones per culpa dels problemes respiratoris de la contaminació provocada pels cotxes. Per no parlar dels accidents.
    Clàudia… qui és realment l’egoista en aquest cas? Tu que ens obligues a respirar els fums del teu cotxe per realitzar-te, o la gent que intenta aconseguir una mobilitat sostenible?

  • sergi alacid

    29/11/2010 14:59

    Alero, n’hi han comarques amb pobles petits i poc teixit industrial, tens que desplaçarte amb cotxe 30 ó 40 kms per anar i 30 ó 40 Kms per tornar perque no tenim transport públic als polígons que envoltan les capitals de provincies. La teva solució és anar tots a viure a les grans ciutats. Aixó és insostenible medioambientalment i socialment.

  • MAR VD

    29/11/2010 15:07

    Hola, jo baixo a Barcelona uns dies amb cotxe i altres en tren, i veureu;
    quan baixo en cotxe per l’autopista del maresme, pago 3 peatges que son 4 euros aprox. tot per trobar-me a l’entrada de badalona la zona de 80km/h unes caravanes de mitja hora com a minim. Pq els que vivim a dalt hem de pagar peatges tan cars i despres trobar-nos l’autopista (pq no hi ha autovia) saturada de cotxes que segurament la majoria surten de badalona nord la majoria sense pagar ni un duro…¿?

    i quan baixo en tren… ai… quina aventura quan baixo en tren…. menys mal que agafo el tren molt amunt i tinc la sort de poder seure!! pq molts han de fer el viatge depeu, desde arenys per exemple…. i aguanta cada dia algú fumant a les andanes, fumant porros als vagons…. gossots peluts, la infinitat d’artistes que passen demanant, i la meitat, per no dir casi tots son uns tabarres! i el d’avui el millor! un que deia que acabava de sortir de la presó…. i tot hi aixo pagant mes de 3 euros el viatge…. i el millor de tot, algú ha vist vigilants privats a les hores de major afluencia dintre els trens? pq jo si que en veig, pero a les hores puntes no, son molt llestos.

    En fi, que anem apanyats….però desplaçar-me cada cop em dona més mals de caps.

  • Alero

    29/11/2010 15:10

    Diverses coses:
    1- Viure a les ciutats no és insostenible. És més sostenible viure en un pis de 80 m2 que en una casa unifamiliar, i de molt. pensa e n el consum d’espai, d’aigua, llum, climatització, etc. Això sí, no, veus ocellets passejant pel teu jardí. Però una cosa és l’ecologia REAL i l’altra la fictícia de cara a la galeria.
    2- Si vius en un poble, busca feina al poble o a prop. Si vius a la ciutat, treballa a la ciutat o a prop. en definitiva, viu i treballa a prop sempre que puguis i pensa on compres la casa.
    3- Fins i tot vivint en un poble sense transport públic, sempre tens la possibilitat d’utilitzar el cotxe fins a l’estació del tren, i d’allà al centre.

    Igualment molts pobles es queixen de que no hi ha transport públic, però quan n’hi posen tampoc el fan servir. I és que amb el cotxe enganxat al cul s’hi viu molt bé… o potser no?

  • MAR VD

    29/11/2010 15:15

    Aloero, pagar per un pis 80millons de peles NO es Sostenible, per això jo, de Barcelona de tota la vida, he marxat a un poble a 50km, per poder pagar un preu just!!

    Si vius en un poble ja t’espaviles en buscar feina al voltant ja, baixar a barcelona es un suplici!!!!!!!

    Existeix algún poble sense transport public??

  • Alero

    29/11/2010 15:26

    Un pis a BCN no val 80 milions de peles… com a mínim un de normal!!! Amb 30-40 n’hi ha “prou”.
    Ja ho sé, jo tampoc els tinc, però entre haver de pagar una hipoteca i haver de fer 80 km diaris, pagar cotxe, pagar benzina, pàrquings, assegurances i jugar-me la vida cada dia… tinc molt clar que prefereixo agafar-me un pis prop de la feina o com a mínim a prop d’una estació de tren.

    Ah, i que el transport públic és una porqueria? Sí, per això cal millorar-lo, i els peatges haurien de dedicar-se a això precisament.

  • MAR VD

    29/11/2010 15:48

    no se que serà per tu un pis normal…. però porto 3 anys mirant pisos… i no comparteixo amb tu.
    A bacelona pagava 80 euros de parking al mes, al poble tinc aparcaments de sobres i gratuits al carrer, i devant de casa!
    I la vida me la jugava a barcelona cada dia, amb la moto! Que ja vaig tenir 2 accidents per culpa de conductors de cotxe infractors (saltarse semafors en vermell).

    El que està clar es que si tots penssesim el mateix no aniriem be!!!

  • JordiP

    29/11/2010 16:44

    Si les grans víes de peatge s’haurien de reservar pels trajectes llargs, el tram de peatge no hauria de comptar des del centre de les grans ciutats. Y les grans víes no haurien de ser gratuïtes (NII, M50, etc.), però haurien de se autèntiques autopistes, si bé el peatge hauria de ser misericorde. ¿No ho fan així a Suïssa?

  • Clàudia Alonso

    30/11/2010 1:17

    Perdona Alero, sóc egoïsta perque vull treballar en allò pel que he estudiat? Al meu poble no hi ha un hospital de 3r nivell amb una unitat de nounats -llàstima, ja m’aniria bé anar a la feina a peu- per tant, segons tu, m’hauria de conformar amb treballar a un CAP pel sol fet de ser de poble. Molt just, sí senyor!

    I per cert, molts vivim a un poble a pisos de 90 metres tan sostenibles com els de Barcelona, sols que tenen un preu que els joves podem permetre’ns.

    D’altra banda, com has dit, el transport públic va molt bé per anar a plaça catalunya, sants, etc… però no tot està al centre de la ciutat. Encara hi ha llocs amb molt mala comunicació, més encara els caps de setmana i ja ni t’explico al vespre-nit!
    No tothom treballa de 9 a 13h i de 15 a 18h…

  • Clàudia

    30/11/2010 1:27

    I per cert, em sap molt greu per la gent que s’empassa el fum del meu cotxe -sé el mal que fa perque tinc asma i m’empasso el de molts cotxes i moltes cigarretes alienes diariament-. Però em pregunto, quin percentatge de cotxes a l’Area metropolitana són de residents d’aquesta?? I ells, què paguen? A veure si ara tota la contaminació serà culpa dels que vivim més enllà dels peatges i per això hem de pagar nosaltres!

  • Andreu

    01/12/2010 13:09

    Pel què fa als peatges penso que són com les taxes: afavoreixen a la gent rica. Els impostos que reperteixen riquesa són els de la renta, beneficis o successions. La resta són taxes, generadores de desigualtats i per tant s’ha d’anar en compte. També és veritat que cal afavorir l’ús de transports públics i limitar el privat, i això de moment sembla que només ho sabem fer per via de la butxaca. Per tant res és tant simple, “al loro!”

    Respecte el debat viure a Bcn vs viure en un poble, un altre cop res és tan senzill. Tots tenim múlitples restriccions del tipus laborals, familiars, o fins i tot romàntiques que , què carai!, també són importants, … i l’empremta ecològica depèn molt de COM vius a cada lloc.