Figueres-Vilafant – París: primer pas

Ahir es va inaugurar el servei d’enllaç entre Barcelona, mitjançant trens de Media Distancia, entre Sants, a Barcelona, i Figueres-Vilafant, per fer correspondència amb el TGV, que per primer cop trepitjava Catalunya.

La nova connexió és ara per ara, un trajecte de prova, ja que per tal de poder fer competència amb les companyies d’aviació per viatjar a París, sobretot amb les de Low Cost,  caldria incrementar freqüències i fer ofertes amb tarifes promocionals a les webs, tant de Renfe com de SNCF. Ara per ara, l’enllaç inaugurat servirà sobretot per poder passar un dia o un cap de setmana a Perpinyà o a ciutats com a Lió, principalment. Arriba fins a París, en més de 7 hores, un temps ara per ara excessiu, que quedarà reduït en 5 hores, un cop entre en servei el túnel de Sants ara en construcció.

Ahir, el primer tren, que va sortir de Sants a les 9 del matí, no era gaire ple, la majoria eren autoritats, periodistes i alguns aficionats, que no es volien perdre l’esdeveniment. A la inauguració van assistir autoritats com l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el qual no va arribar a pujar al tren.  Només es va omplir la meitat dels cotxes de la unitat 449 que fa el servei fins a Figueres-Vilafant. L’arribada del tren a aquesta estació, a on feia correspondència amb el TGV a la mateixa andana, va crear força expectació, sobretot des de les afores de l’estació, plenes de nombroses persones que van fer fotografies.

Els dos trens, a Figueres-Vilafant

Els dos trens, a Figueres-Vilafant

L’arribada a Perpinyà va ser emocionant, amb senyalització i la megafonia tant en francès com en català, i amb un nou edifici d’estació a l’altre costat de les vies, encara per estrenar, amb un gran centre comercial anomenat “El Centre del Món”, com la cèlebre frase d’en Dalí, per definir Perpinyà. Allà el TGV es va unir a una segona composició, per dirigir-se cap a París.

L'estació de Perpinyà, amb el TGV i els edificis d'estació nou i antic.

L'estació de Perpinyà, amb el TGV i els edificis d'estació nou i antic.

En quan al túnel del Pertús, el qual permet aquesta connexió del TGV, va ser construït per una empresa privada, TP Ferro, amb la qual els governs espanyol i francès va signar un conveni, per tal que l’empresa fes l’obra el febrer del 2009 i se li va atorgar una concessió per gestionar la via durant cinquanta anys, cobrant un peatge pel pas dels trens de 1.350 euros per trens d’alta velocitat i 550 pels de mercaderies, que  començaran també a circular aquest mateix mes. Amb el retard de gairebé dos anys en les obres a la resta del traçat fins a Barcelona,  TP Ferro va ser indemnitzada per compensar-li la pèrdua d’ingressos que ha tingut amb 128 milions d’euros i una ampliació de la concessió de tres anys més, i tot per no posar la línia en funcionament a la data que li pertocava.  La construcció del túnel per part d’una empresa privada va ser perquè les administracions, tant de França com d’Espanya, van al·legar dificultats per a la seva construcció en el seu moment, cosa que no s’explica, tenint en compte que aquí a la península, s’han construït túnels el doble de llargs, com el de Valladolid.

Ara bé, després de la posada en funcionament parcial,  s’ obren algunes incògnites:

-El perill de tancament de la línia d’ample ibèric de Figueres-Cervera de la Marenda, que podria arribar a desaparèixer per desús, sobretot després que la línia de mercaderies, que passarà aviat per la línia d’alta velocitat, deixant poblacions sense comunicació per tren, cosa que no hauria d’arribar a donar-se, amb la possible creació de les Rodalies de Girona, de les que s’ha parlat diversos cops, aprofitant la infraestructura ja feta, i millorant-la per incrementar freqüències.

-El Corredor del Mediterrani, la construcció del qual es veu amenaçada pel “favoritisme” del Govern central cap el corredor Madrid València , quan a la Comunitat Europea plataformes com FERMED, un grup de pressió que té el suport de més 130 empreses i entitats europees i que va fer un estudi tenint en compte criteris econòmics que demostrava que el corredor que passa per Catalunya és el més ràpid, sostenible i lògic i que, per tant, caldria que fos prioritari, beneficiant així tant l’economia a Espanya com a la C.E.