Un intercanviador, dos noms

Ja tenim la nova estació de rodalia La Sagrera – Meridiana. Diuen que serà l’intercanviador més gran de Barcelona, amb més de 100.000 usuaris cada dia. Doncs bé, aquestes desenes de milers de persones, si volen passar del metro al tren i viceversa, no sols hauran de canviar d’andana sinó també d’estació, almenys pel que fa al nom. Es veu que metro i rodalia no són dignes de compartir denominació, pel motiu que sigui.

Per si fos poc, aprofitant l’arribada de l’L9/L10 a la zona l’any passat, l’estació de metro va canviar de nom, amb la inclusió capriciosament imperiosa de l’article, passant de Sagrera a La Sagrera: a algú li deuria passar pel cap que aquesta mesura de calat en millorava la identificació. Ara, ja posats, sobta que no ho hagin fet amb altres estacions, com Torrassa, Poble Sec, Penitents o Bogatell, per citar alguns de tants altres exemples de la xarxa de metro barcelonina.

Quin és el motiu pel qual, en qüestió de mesos, canvien una estació de nom i en posen un tercer a un enllaç posterior? No se suposa que hi ha un organisme –l’Autoritat del Transport Metropolità– que vetlla per la nomenclatura de les estacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona? A cap òrgan decisor se li acut que cal facilitar al màxim l’orientació a l’usuari, especialment el novell o altrament desprevingut?

Aquesta manca de criteri és simptomàtica de com es prenen les administracions del nostre país la intermodalitat del transport públic. Sí, la qüestió de la nomenclatura pot semblar menor al costat de despropòsits més grans com Volpelleres, on Adif va acondicionar l’estació de Sant Cugat pocs anys abans de construir-s’hi la nova parada d’FGC i, tot i conèixer ja aleshores el projecte, va deixar-la a mig quilòmetre, quan no hi havia impediment tècnic per a acostar-la. Tanmateix, la deixadesa en l’actuació és la mateixa en ambdós casos: en el cas de l’intercanviador de la Sagrera, tampoc hi ha excusa per a no unificar-ne el nom.

Això sí, com és bon costum entre la casta política del nostre país, i amb motiu d’una celebració que només se li acut a algú d’aquelles esferes inabastables per al comú dels mortals –recordem-ho, 3 anys de l’arribada de l’AVE a Barcelona, mentre el primer TGV francès a Figueres no va despertar tant entusiasme als despatxos de Fomento–, el que hi ha hagut és una inauguració oficial a l’estació, però hauran de passar quatre dies fins a l’entrada en servei. D’aquesta manera, ses excel·lències hauran pogut veure una infraestructura de la qual priven durant aquest temps els seus usuaris reals, la gent que farà servir la infraestructura de debò en lloc d’utilitzar-la per a remenar l’autobombo publicitari.

I esperem a veure en què quedarà finalment la denominació de la futura estació –injustament reduïda com a d’alta velocitat en l’imaginari col·lectiu–, juntament amb el corresponent enllaç de metro, perquè ens podem trobar amb fins a quatre Sagreres de nom, quan en realitat no passaran de dos intercanviadors.

Més informació i fotografies al fil sobre el tema al FTC.

Accés Sagrera-Meridiana.jpg

2 comentaris

  • Anònim

    16/02/2011 17:13

    Tots sabem com n’és de dolenta Renfe, que només vol fer la guitza als catalans buscant noms diferents. Haurien d’aprendre dels Ferrocarrils de la Generalitat, que des de fa dècades tenen l’estació de Provença coincidint amb l’estació de metro de les línies 3 i 5… eeeh… d’això…. per on anava? Ah sí, que Renfe i Fomento són molt dolents i tot és culpa seva.

  • Pau

    16/02/2011 23:22

    A l’article diuen que és cosa de l’Autoritat del Transport Metropolità.