Entrades amb l'etiqueta ‘Impostos’

A favor dels peatges

dilluns, 29/11/2010

Sóc un ferm partidari dels peatges. En un país com Catalunya, marcat pel debat sobre els rescats i el greuge comparatiu amb Espanya, aquesta afirmació pot sobtar i molt. Però d’aquests dos punts esmentats, el primer apunta cap a una direcció equivocada del model de transport al qual volem aspirar, i el segon igualment desapareixeria en el marc d’un raonament com el que plantejaré.

En la pràctica totalitat dels càlculs macroeconòmics fets fins ara, l’empremta ambiental no hi té cabuda. És a dir, es valora purament el cost econòmic immediat de les operacions, incloses les de trànsit. Vist des d’aquesta perspectiva, un viatge en cotxe privat surt més a compte que en tren, deixant de banda que, en la majoria dels casos (excepte en tren d’alta velocitat i en distàncies superiors a 200 quilòmetres), hi arribarem abans porta a porta. Més cert és encara en el cas del transport de mercaderies, si es tracta d’enviaments puntuals i limitats; no pas, en canvi, en el transport massiu i sistemàtic, com matèries primeres i productes industrials.

L’emissió de gasos contaminants per passatger i quilòmetre és tan superior en el cas del cotxe que del ferrocarril, vaixell o altres modes de transport que el seu elevat cost ambiental és evident. Per tant, cal introduir uns mecanismes correctors que reflecteixin aquest cost per tal de desincentivar l’ús del vehicle privat. A semblança del que passa amb les tarifes ferroviàries, on els serveis més ràpids tenen una tarifa per quilòmetre més elevada, seria lògic pensar en un sistema semblant a la xarxa viària, exigint als usuaris de les autopistes (aquí també incloc les autovies) el pagament d’un import del qual queden exempts els de les altres vies. Al capdavall, no cal oblidar que la construcció d’autovies grava considerablement els pressuposts públics, ja que les paguem entre tots els contribuents, tant si en som usuaris com si no, mitjançant els anomenats peatges a l’ombra, amb els quals les concessionàries privades cobren de les administracions un cànon per vehicle que hi circula. És molt més just un sistema de pagament per ús, ja que grava menys els comptes generals i revertiria teòricament en una reducció d’impostos. (Una altra cosa és la gestió efectiva que les administracions facin d’uns recursos a priori més amplis.)

A diferència de les carreteres, les autopistes serveixen per a cobrir llargues distàncies, excepte a l’entrada de les grans ciutats, on estan pensades per a absorbir grans volums de trànsit. Fora de les zones urbanes, són infraestructures utilitzades sobretot per al transport a llarga distància i viatges d’oci, comercials o de negocis; és a dir, no constitueixen eixos per al desplaçament diari, per exemple entre el domicili i la feina. Vist així, no cobreixen necessitats bàsiques sinó que serveixen com a eina d’inversió o gaudi d’activitats privades; per tant, és lícit pensar que les administracions no tenen perquè subvencionar-les.

En tot aquest panorama, el rescat de peatges no és sinó un cavall de Troia que suposaria una càrrega addicional als ja soferts comptes públics. Per exemple, si hi ha qui reclama a la Generalitat el rescat de la C-32 perquè pugui desplaçar-se de la seva urbanització del Garraf a la feina a Barcelona sense pagar peatge, potser caldria preguntar-se si ha triat el lloc adequat per a instal·lar el seu domicili. El tema és prou curiós perquè no hi ha ningú que reclami la gratuïtat de la benzina, tot i que sí la reducció de la seva càrrega impositiva, una qüestió que torna a entrar de ple en l’àmbit del cost ambiental, gens menyspreable en el consum de combustibles fòssils.

I no cal dir que la introducció de peatges a totes les autopistes significaria la fi del greuge comparatiu amb Espanya; també representaria l’aplicació d’uns criteris més racionals a l’hora de farcir determinades zones d’autopistes on el volum de circulació podria ser perfectament suportat per una carretera, si cal amb variants per a evitar passar pel centre de les poblacions, atès que les concessionàries haurien de fer uns càlculs molt més acurats per a determinar la viabilitat econòmica de cada projecte. La introducció de peatges a totes les autopistes també acabaria amb aquesta nefasta peculiaritat espanyola de construir autovies de franc en paral·lel a autopistes de pagament i el cost que això ens suposa a tots els contribuents.

Cal assumir d’una vegada per totes que les coses tenen el seu valor, i aquest valor es tradueix en un preu. En aquells casos en què no es justifica com a mecanisme de compensació social com són els impostos, val més veure reflectit aquest cost en el que paguem directament que no pas a través de la imposició fiscal, de dubtosa transparència per al ciutadà d’a peu.