Entrades amb l'etiqueta ‘unió de les dues xarxes’

La reforma de la Diagonal, la volem o no?

dissabte, 15/01/2011

Fa pocs dies, l’alcalde Hereu va respondre al candidat Trias que els ciutadans ja van descartar reformar la Diagonal, responent a les declaracions d’aquest sobre la no unificació de les dues xarxes de tramvia, però si reconeixent la importància de la reforma de l’avinguda Diagonal, proposant  ‘buscar altres alternatives per relligar els dos trams i solucions per ampliar les voreres, separar les bicicletes dels vianants i fer el trànsit més amable’,  apostant per fer un assaig en un primer tram, entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia.

logo_diagonal.jpg

El logotip que es va fer servir al FTC, durant l'època de la consulta

No creiem que els ciutadans estiguessin en contra d’una reforma, com diu l’alcalde, sinó que hi van haver factors força desfavoridors que van fer que l’opció guanyadora no fos cap de les dues que plantejava el consistori municipal:

  • La utilització del referèndum: se’n diu que el referèndum va ser utilitzat políticament pels partits de la oposició, per fer una campanya de descrèdit contra el consistori. I no deixa de ser cert. CIU i el PP van esprémer la qüestió i en van treure rendiment, cosa que ara els afavorirà a les properes eleccions municipals, però tampoc deixa de ser cert que el referèndum en si era una excusa dels partits que formen part del govern municipal per donar publicitat a la seva política, tot i que el tret els hi va sortir per la culata. Polititzat, si, però per totes dues bandes, no tant sols per la oposició.
  • Els ciutadans, majoritàriament, no estaven en contra de la reforma de la Diagonal ni de la unió de les xarxes de tramvia, és més, les aceres no es troben en bones condicions, en alguns llocs són excessivament estretes, com al davant d’una coneguda clínica de la zona. El que va fer que l’opció guanyadora fos la C, va ser principalment:
  1. La crisi econòmica. El fet de saber que tota la campanya per anunciar la consulta tingués un cost de 3 milions d’euros, no va agradar gens ni mica. En una època de restriccions pressupostàries,va ser força impopular que es fes una despesa tant desmesurada per una consulta d’aquest tipus. Segurament tampoc va agradar que fos per una reforma tant important. Potser un altre moment, hauria estat més adient. Apart, que si s’haguessin unit des d’un bon principi les xarxes, tot això que ens haguéssim estalviat en diners i en mals de cap.
  2. El fet de no existir precedents en aquests tipus de consultes. Per què no se’n van fer sobre el Fòrum de les Cultures, un esdeveniment d’èxit molt més que qüestionable, i amb una despesa multimilionària, o sobre altres obres que afecten la mobilitat?
  3. Les opcions A i B, anunciades a bombo i plateret, molt semblants i que no donaven peu a suggeriments (els quals, per cert,  es podien fer via e-mail, però tots eren contestats amb respostes pre-fabricades, cosa que va no va ajudar gaire a donar credibilitat ), i tenir una tercera opció, la C, mig amagada i sense gaire promoció.  Els ciutadans la van prendre com a referent, dient no tant que estaven en contra d’una reforma, sinó de com s’havia manegat la consulta, tot i que s’ha interpretat aquest fet de diverses maneres.
  • La demostració de descoordinació entre els governs central i municipal, tot i ser del mateix partit polític, no es van posar d’acord per fer una obra abans que una altre, tenint en compte que uns mesos abans, el Ministerio de Fomento va parlar de fer el tercer túnel de rodalies per sota de l’avinguda Diagonal, molt necessari també. Aquesta obra hauria d’haver estat la inicial, del contrari, fer una reforma tant profunda de la superfície hauria estat un sobrecost i una pèrdua molt gran de diners i temps.

Vosaltres dieu: què van fallar? Les maneres? La despesa i les molèsties que haurien representat la reforma? La politització de tot plegat? Els qui sabem què volem som nosaltres, els ciutadans.