El titular a cinc columnes de Nikola Karabatic

Un dia et lleves i veus Leo Messi entre reixes. Després de badar un pam de boca, pessigar-te i comprovar que no has ensucrat el cafè amb cap substància psicotròpica, intentes assimilar-ho i et preguntes l’inevitable, per què? Això és exactament el que vam sentir tots els que estimem l’handbol el dia que vam veure Nikola Karabatic detingut. El Messi, LeBron, Rossi o Vettel de l’handbol. El millor, el referent, el número u.

Serbi de naixement i francès pels quatre cantons, té un palmarès espatarrant; dos ors olímpics, dos mundials, dos europeus, dues lligues de campions, onze lligues, vuit copes, millor esportista de l’any 2011 a França i, potser el títol més especial, ser reconegut com el millor jugador de tots els temps. Prestigi i reconeixement se’n van a Can Pistraus el 30 de setembre quan la gendarmeria deté l’astre francès, el seu germà Luka, Samuel Honrubia i Mladen Bojinović per haver apostat –via familiars i sempre presumptament– per la derrota del seu equip el passat 12 de maig enfront el Cesson-Sévigné, un dels cuers de la lliga francesa. Els jugadors del Montpeller, aleshores ja campió, van desembutxacar 70.000 euros per una derrota que ni el més optimista dels seguidors del Cesson Handball hagués pronosticat. Uns beneficis de 200.000 euros amb una cotització de 45 a 1 feien tuf de podrit i les autoritats van obrir una investigació. La policia no és ximple i els duros a quatre pessetes no existeixen.

Després de la derrota i els beneficis, Nikola Karabatic –sou d’un milió d’euros i nou patrocinadors– marxa de París a Londres per disputar els seus segons Jocs. Les primeres passes olímpiques dels blues són erràtiques i des de L’Équipe es flagel·la la selecció oblidant tot l’assolit pel considerat millor equip de tots els temps. Amb sang, talent i competitivitat balcànica (i mala baba francesa), l’amnèsia periodística esperona Karabatic  que es posa l’equip a l’esquena i el porta a revalidar el títol olímpic, gesta única en la història de l’handbol. Amb l’or al coll, Karabatic i alguns companys accepten ser entrevistats per L’Équipe TV on destrossen el plató de televisió en directe ocasionant danys per valor de 20.000 euros. Culpa de la revenja o de l’alcohol, la guerra oberta amb el diari esportiu més poderós de França s’havia encetat.

Passats els jocs, amb la temporada en marxa i la investigació avançada, Karabatic i els seus companys són detinguts. És aleshores quan L’Équipe exerceix el dret del tal faràs tal trobaràs servint una freda portada a Karabatic com a venjança. Des d’aleshores, el millor jugador del món és el centre de la diana del descrèdit. Jutjat pels mitjans i no per la justícia, la llufa de la sospita eterna l’acompanyarà de per vida.

La caiguda dels grans ven, i molt. Diego Maradona, Marion Jones i ara Lance Armstrong han fet vendre diaris a grapats. Deia Xavier Bosch a ‘Se sabrà tot’ que tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida. A Nikola Karabatic ja li han publicat.

 

A l’esquerra Nikola Karabatic destrossa el plató de l’Équipe TV, a la dreta a comissaria amb el seu titular a cinc columnes en portada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús