Quan la teníem llarga

Fa 12 anys que col·laboro amb la secció d’handbol del FC Barcelona fent l’hospitality de les expedicions dels partits internacionals. Divertit i, sobretot, un honor. Ens situem al 7 de maig de 2005. Barça – BM Ciudad Real, partit de tornada final de la Lliga de Campions. Aquell cap de setmana acompanyo al president de l’EHF (federació europea) Tor Lian i senyora a tot arreu menys on estan imaginant. El dinar previ a la final es celebra a Can Fusté –Gran Via Carles III 50, de traca i mocador– i hi assisteixen les directives dels clubs finalistes, l’EHF i l’ASOBAL (associació de clubs d’handbol estatals). M’assec al costat de la Sra. Lian –nòrdica, educada, amb gairebé 60 fa goig– i enfront Miquel Roca, aleshores president de l’ASOBAL.  Sempre he vist en l’estacionalitat gran part de l’èxit de les lligues americanes, quan una acaba tot just comença l’altra i l’atenció mediàtica no té més nassos que anar en una direcció. Amoïnat, goso preguntar:

–          President Roca, per què feu coincidir la copa del Rei d’handbol amb la final del Champions de futbol? No seria millor canviar la data? Així la temporada de futbol s’haurà acabat i els mitjans potser presten més atenció a esports més minoritaris com l’handbol.

–          Que canviï la data la final de la Champions de futbol –m’etziba tot xarrupant el cap d’una gamba de pam.

I es va quedar tan ample. Apostoflant que diria Robirosa. En aquella època de vaques grasses, a l’handbol li sortien diners per les orelles de l’administració pública, de la construcció, l’automoció i els pavellons estaven plens. Ja es poden imaginar que amb la que està caient set anys després aquests calers se’ls pinten a l’oli, i als pavellons, quatre gats.

Fa una dècada a l’ÑBA, Fernando Alonso, Jorge Lorenzo i Rafa Nadal només els coneixia sa mare, però amb el pas dels anys, Nike, Banco Santander, Banesto, Adidas o Kia s’han llençat a la caça de la icona. Pagant Sant Pere canta i talonari en mà la nova fornada d’esportistes d’èxit espanyols inunda el mercat publicitari de l’estat. Aquesta riuada de GRP (impactes sobre el públic objectiu d’una campanya publicitària) ha provocat que els mitjans hagin apostat per informació a la que antany amb prou feina li dedicaven breus. Els convido a visitar les hemeroteques. Objectiu? Els calers. Atraure anunciants amb poder d’inversió en temps duríssims. Molt lícit. No descobreixo la sopa d’all si dic que els diaris no són de goma i que els espais dels telenotícies tenen un temps limitat, per tant han de prioritzar. I, si tota aquesta colla de marques deixen calers per parlar d’un tema, vostès, què farien? L’NBA, la F1, el tennis i Moto GP han pispat la quota mediàtica a disciplines tradicionalment més arrelades al país com l’handbol –durant anys l’esport més practicat a les escoles catalanes–. Per què? Perquè han fet millor les coses. Quan a l’handbol li rajaven euros a mansalva, Espanya guanyava mundials i medalles olímpiques, l’ASOBAL de Miquel Roca mai es va preocupar de fomentar la base, invertir en mitjans, apostar per les noves tecnologies, buscar patrocinadors i captar més seguidors. Vaja, el que se’n diria créixer i que sí van saber fer alemanys, francesos i nòrdics. L’handbol es va portar com un nou ric i ara està escurat. Gent nova enceta mandat per convertir el meu esport en l’au Fènix. Són bons i s’hi trencaran les banyes. Que tinguem sort.

7 anys separen aquestes dues imatges.

 

1 comentari

  • Josep Farràs García

    09/11/2012 20:51

    M’he deixat (com aquell que diu) tota la meva juventut i una mica mes per les pistes d’hanbol 8res de profesional,nomes amater i a molt honra) i em fa molt de mal veure com esta el nostre esport i en que l’estan convertint. Un 10 pel teu article, totalment d’acord , la famosa frase “renovar-se o morir” en aquest casos pren mes força. Una auténtica llàstima que qui hauria de vel,lar per aquest gran esport no sigin capaços de veura mes enlla del cap d’una gamba.
    Salut i força !!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús