Fórmula 1: dones, milions i draps bruts sota la catifa.

“Hitler feia que les coses funcionessin”. “Prefereixo els règims totalitaris, les democràcies no fan moltes coses bones pels països”. “Les dones són com electrodomèstics”. Qui declara això mereix ser víctima del conseller de Turisme balear Carlos Delgado. Però no és el cas. Qui deixa anar aquests estirabots és un dels homes més respectats i rics del món.  Amb veu d’àngel i cara de Llucifer, segueix la màxima de Maquiavel; el fi justifica els mitjans. Així ha creat un circ que l’ha situat al top quatre de la llista Forbes a Gran Bretanya amb una fortuna de 4.200 milions de dòlars. Bernard Charles Ecclestone pot ser tot menys ruc. El personatge dóna per biografies no autoritzades d’aquelles per sucar-hi pa; pròxim al nazisme, admirador de Saddam Hussein i acusat d’un suborn milionari a Alemanya. Però tot això no importa. Els mitjans maten per entrevistar-lo, els polítics per tenir-hi audiència i els anunciants es rasquen la butxaca per actuar en el seu circ.

De la seva mà, la Fórmula 1 ha sabut conquerir territoris en expansió com l’Índia, Corea del Sud o Abu Dabi i ja té avançades les negociacions a Rússia i Mèxic. Secret de l’èxit? Seduir el poder perquè pagui l’elevadíssim cànon prometent lluna en format de venda d’entrades, turisme, repercussió mediàtica i demés martingales. Com aconseguir-ho? El cercle virtuós que diria aquell. Ajustar els horaris permet tenir la màxima audiència, tenir la màxima audiència obliga als mitjans a fer una bona cobertura mediàtica i una bona audiència combinada amb una bona cobertura mediàtica sedueix els anunciants amb gran capacitat d’inversió publicitària. I si els pilots han de córrer amb poca llum o entre la pols del desert que els bombin, que les televisions i la Fórmula 1 no estan per renunciar als calers de Shell, Banco Santander o ING.

Els mitjans de comunicació han incrementat a poc a poc l’espai informatiu destinat a la Fórmula 1 per atreure els anunciants. Bancs i petrolieres –actuals amos del món– són clients massa rics per passar de puntetes pels resultats d’Alonso i companyia. A canvi, l’ancià Bernie –81 anys, 3 dones i besavi– imposa pilots i crea escuderies amb tècniques que recorden els seus líders més admirats. Force India i Narain Karthikeyan obren mercat a l’Índia, Sergio Pérez està aplanant el camí a Mèxic i Vitaly Petrov a Rússia. Si les audiències al Brasil són bones, mantinc Massa. Si a Alemanya decauen, torna Schumacher.  Hàbil com ell sol, Mr. Ecclestone sempre ha fet la pole per aliar-se amb qui remena les cireres per engrandir els zeros del compte corrent: Alejandro Agag a Espanya, Roman Abramovich a Rússia i Carlos Slim a Mèxic. Gent poderosa, un bon paraigües. Fins al moment, cap mitjà ha tret cap drap prou brut per fer-lo plegar. I enemics i morts a l’armari, en té. Chapeau.

Deia Maquiavel que el fi justifica els mitjans.

1 comentari

  • Albert Creus

    23/11/2012 10:56

    Així, aquesta és la raó per que la F1 sigui més important que els telenoticies en una televisió pública…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús