Gegants amb peus de fang i caps de suro

Entre alcohol, dones i joc, Allan Iverson ha dilapidat 154 milions de dòlars, Antoine Walker 70 i  Paul Gascoigne 14. Robert Parish s’ha venut l’anell de campió de l’any 1981 per 48.000 dòlars, Walker el de l’any 2006 per 16.000. En paraules del seu advocat, Denis Rodman “no pot pagar la pensió de la dona perquè està arruïnat”. George Best i Garrincha van morir alcoholitzats i sense un ral. Exemples n’hi ha a grapats. Esportistes que han tingut la glòria a les mans, el món als peus i cap a can seixanta. Gegants que han acabat com una rata: pelats i a les clavegueres. Un estudi revelava que sis de cada deu jugadors de l’NBA s’arruïna als cinc anys d’haver-se retirat. Brutal.

La lògica pregunta de per què, té resposta si parem atenció als mitjans de comunicació d’una setmana qualsevol: el futbolista del West Bromwich Liam Ridgewell va fotografiar-se eixugant-se el cul amb bitllets de 20 lliures, Cristiano Ronaldo paga 200.000 euros per una llicència per lluir a la matrícula del seu Ferrari la marca registrada CR7. D’aquestes collonades se’n fa notícia. L’entorn del jugador, riu les gràcies. Els clubs, mentre el nen marqui gols, avall que fa baixada, com si vol portar una truita a la francesa per barret.

Discrepo de les actituds de mitjans, entorn i club, però sobretot, discrepo de la poca capacitat dels mateixos jugadors per ser constructius, autocrítics, formar-se i no acabar com l’estàtua del doctor Fleming que hi ha darrera la Boqueria, tirats com una burilla. I mira que la llista de damnificats de la pèrdua d’oremus és llarga i ben coneguda.

Com el nen contemplat al que se li riuen les gràcies, entre tots estem convertint els esportistes en més consentits i més figaflors. Compte que no s’enfadin, compte que no fem preguntes que els molestin, compte. Els marrameus de l’estil “No em sento estimat ni valorat” fan mal a conciutadans que estan esperant l’arribada dels homes de negre. La gent les està passant molt putes i ells viuen en un altre planeta a anys llum de la realitat. No tots, cert, però encara un percentatge massa elevat i amb la llengua massa llarga.

Quin és l’origen del problema? Sota el meu punt de vista, la manca d’un clatellot a temps. Quan els pares dimiteixen de les seves obligacions en veure en el fills la solució per tenir una vida millor, malament rai. Deliris de grandesa, mala peça al teler i l’educació se la pintaran a l’oli. Capítol apart mereixen els representants amb els escrúpols de vacances permanents. Martins, Pita, Messalles, Cysterpiller i Cabrera Brizuela donen per una sèrie de terror que riu-te’n de Dexter.

Algú que ara està a dalt de tot em va dir un cop que “jo sé què és no poder pagar un lloguer, ara ja no miro si m’ingressen el sou perquè sé que ho fan i, això, ho valoro moltíssim. S’ha de tenir cap, que mai se sap”.  Aquest n’ha après, però algú que va arribar amb una mà davant i l’altra al darrera té una flota de cotxes de luxe amb Bentleys, Ferraris, Mercedes, Bugattis, Porsches, Hummers, Lamborghinis i va estar un any a Milà pagant 2.500 euros per nit d’hotel. Ves que aquest noi que corria com un negre per viure com blanc, un dia no s’hagi de vendre la medalla d’or de Sidney 2000 per poder menjar com una persona.

El futbolista Liam Ridgewell va fotografiar-se eixugant-se el cul amb bitllets de 20 lliures.

El futbolista Liam Ridgewell va fotografiar-se eixugant-se el cul amb bitllets de 20 lliures.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús