Marcant paquet amb un mitjó

El mundial d’handbol ha acabat i és moment de no fer-se l’hispà i valorar l’esdeveniment amb un puntet d’autocrítica. Esportivament res de l’altre món tot i que amb la ració diària d’handbol amb patates m’ho he passat pipa. Però com a seguidor de l’handbol i per defecte professional tinc algunes preguntes dirigides al comitè organitzador. Disparo:

– Per què Barcelona ha pagat 2,3 milions d’euros per ser seu i Madrid zero?

– Per què no s’ha fet ni un sol espot de televisió anunciant l’esdeveniment en cap de les dues televisions que en tenien els drets?

– Per què abans del mundial no se n’ha parlat en els informatius per fomentar la venda d’entrades?

– Per què la web de venda d’entrades no estava en alemany, rus, croat, francès i danès, països amb tradició handbolística i diners per gastar?

– Per què no s’ha fet campanya en cap d’aquests països?

– Per què una entrada per a la final de la lliga de campions de futbol i per a veure Turandot a l’Scalla de Milà són més barates que per als quarts de final del Mundial d’handbol?

– Per què la presència del mundial a la ciutat s’ha limitat a unes poques banderoles i no s’han fet cap acte al carrer?

– Per què a excepció de la final cap dels diari no ha tingut el mundial d’handbol ni en el tercer scrol dels seus llocs web durant els quinze dies de competició?

– Per què en tots els partits del Sant Jordi un mínim de 1.000 i un màxim de 10.000 seients estaven buits i no estaven plens de joves jugadors?

Si la resposta a alguna d’aquetes preguntes és perquè no hi havia quartos, perquè no hi havíem pensat o perquè no hem pogut, no haver demanat un mundial. De mundial només se n’organitza un cada molts anys i si es fa, s’ha de fer ben fet i ha de complir l’objectiu: fomentar l’handbol i atraure el màxim de turisme possible perquè es gasti els euros aquí. La resta són romanços.

A toro passat tots som Manolete que deia aquell, i segurament, les preguntes més crues els hi hauríem de fer als de més amunt. Per a la gent de la IHF també hi ha uns quants per quès:

– Per què es celebra el mundial cada dos anys enlloc de cada quatre?

– Per què es celebra el mes de gener quan tots els seguidors d’Europa estan escurats amb ressaca nadalenca?

– Per què no es fa el mundial el juny-juliol quan els europeus fan les vacances amb bon clima i alguns cobren pagues dobles?

Crec que aquest era l’any perfecte per començar a celebrar el mundial a l’estiu i fer-lo cada quatre anys. El 2013 no hi ha ni Jocs Olímpics, ni Eurocopa, ni mundial de futbol que monopolitzin els mitjans. El mes de  juny el futbol tanca la barraca dos mesos i part de l’atenció mediàtica es desvia cap a d’altres disciplines –fitxatges a banda és clar, que vendre fum és inevitable, no fotem–. Però no. Per als ventripoderosos dirigents europeus seguir cobrant dietes i remenant les cireres és més important que sembrar per recollir. Perquè més endavant no se’m titlli d’oportunista, tiro aigua al vi ara que les espanyes handbolístiques marquen paquet amb el títol: no crec que el mundial aporti res. Ni cap allau de turistes ens ha visitat, ni més nanos jugaran a handbol, ni els pavellons de l’ASOBAL estaran més plens, perquè es va demanar el mundial per guanyar-lo avui sense pensar en el demà. La victòria en aquest mundial és tirar llavors a l’asfalt, no s’ha llaurat la terra i no en veurem mai els fruits. Aquesta pel·lícula ja l’he vist una pila de vegades (Tunísia 2005, medalles olímpiques, efecte Urdangarin, copes d’Europa de Barça i Ciudad Real). Jo, de vostès, no m’hi jugaria res per la progressió de l’handbol a casa nostra. Perdran l’aposta. D’aquí a sis mesos en parlem.

Palau Sant Jordi. 21 de gener. Vuitens de final.

Palau Sant Jordi. 21 de gener de 2013. Vuitens de final del Mundial d'handbol.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús