De becari a president

“Si no hi hagués eleccions aquest any, potser tornaria a jugar després de la lesió o potser no, no ho sé”. Així, en sec, tothom diria que aquest paio va perdut i que no està convençut ni amb convicció del que farà. Amb 41 anys José Javier Hombrados veu que la llei de vida l’obliga a fer un canvi, i ni més ni menys, vol començar per d’alt de tot. El encara porter de l’Atlètic de Madrid vol presentar-se a les eleccions a la presidència de la Federació Espanyola d’Handbol amb el vist i plau dels actuals president i seleccionador. Segons Hombrados “qui millor que algú que porta vint anys jugant com a professional per saber què necessitem en molts dels estaments. S’ha d’ajudar els clubs a tirar endavant, i des de la Federació, crec que puc ser el capità que lideri aquest canvi”. Hombrados –campió de tot, creuats trencats i temporada en blanc– viu a les pistes des de 1982. Sense estudis ni experiència professional, vol gestionar l’handbol espanyol en el moment més crític de la seva història: amb la caixa buida, una pila de deutes, una alarmant crisi d’assistència als pavellons i un model de competició prehistòric. Hombrados ja sap per companys que això de pagar en B no és propietat de la cúpula del seu PP.

Jota, no té ni idea de què hi ha a l’altra banda de l’handbol. Lluny de la pega, la pilota i els partits, hi ha patrocinis, negociació amb televisions i gestió econòmica en condicions de trinxera. L’handbol no sortirà del toll de fang gestionat per un nouvingut per a qui passar-se vuit hores en una oficina sigui una experiència inaudita.

Entenc que Hombrados travessi moments difícils. Canviar després de 20 anys de professional de l’handbol segur que es fa una muntanya, però la vida és així i com deia aquell no l’he inventada jo. Es retira per aspirar a un càrrec pel que cobraria ni més ni menys que 130.000 euros anuals. Està preparat per gestionar? Sap negociar? On n’ha après? Quin pla de negoci té? I la pregunta més crua; passar a cobrar 25.000 euros (amb molta sort) és una realitat insuportable? Si estima l’handbol –i d’això en poso la mà al foc– el més assenyat seria fer un pas enrere, formar-se que mai és tard, obrir ulls i orelles per aprendre i tancar la boca per agafar la màxima experiència. I potser, d’aquí uns anys, seria el seu moment.

El meu perfil ideal de president seria el d’un paio bregat, que s’estimi l’handbol, de solvència contrastada i que sí sàpiga per on començar. I noms n’hi ha a grapats, no fotem. Potser és moment que els anem a buscar i no esperar a que algú vulgui continuar xuclant de l’handbol perquè no sap fer res més. Amb el mundial guanyat per Espanya al Sant Jordi passa l’últim tren d’aquest esport. Si ho canviem tot perquè tot segueixi igual, auguro que abans de deu anys l’handbol serà amateur. Al temps.

Hombrados: un mundial, cinc copes d’Europa, dues medalles olímpiques i clavat a Luís Tosar.

Hombrados: un mundial, cinc copes d’Europa, dues medalles olímpiques i clavat a Luís Tosar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús