Totes les meves amants

Sincerament tant me fa rosses, morenes o negres. Preferiblement de l’est i, si són txeques, estel·lar. S’adapten, tenen bon cos, es tiren bé i no donen mals de cap. Sense ànim d’ofendre, però són molt millor de tot el que córrer per aquí. Fredes, sí, millor. Sóc dels que no els importa pagar, i orgullós que n’estic. No me n’amago. El principi és el millor, la resta vici pur. De tota manera, confesso que arribat el moment em conformo amb qualsevol cosa, a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Diu la cançó que hi ha tres coses a la vida; salut, diners i amor i el que tingui les tres coses que li doni gràcies a Déu. El mestre va oblidar una cosa, la cervesa.

Alcohòlica, amarga, no destil·lada. Malta, aigua, llúpol, llevat. Ben freda és el puto cel.  És el premi de la setmana, la sardina per a la foca, la pastanaga per al burro.  Amics, una pantalla amb esport, alguna cosa per picar i una birra. I la setmana se’n pot anar a pastar fang. Banal? Tant com es vulgui, però per mi és el setè art. Ni cinema ni collonades.

La cervesa ens converteix en mestres; d’arreglar el món, de dirigir un equip de futbol i del sexe. Ens puja l’ànim i ens fa bons en tot. A més a més, ens fa riure, què més podem demanar? Nutritiva i saludable, els metges la recomanen als esportistes després de l’esforç i als pacients amb problemes renals. Jo la recomano a tots els que en algun moment estiguin atabalats per alguna cosa o per algú, als que necessiten desfogar-se, als que creuen que no són capaços de comptar fins a deu. A mi, m’aporta felicitat.

Abans no he mentit, tinc predilecció per les txeques. Poc carbonitzades, sabor intens i amb el punt just d’amargor. Segons l’OMS, més del 30% dels homes txecs són bevedors compulsius de pivo. Sincerament no m’estranya i per a la seva desgràcia allà hi fot un fred que pela. S’imaginen que enlloc de menjar sopa de xampinyons o Goulash en tuguris foscos els txecs gaudissin de la seva birra i un popet a feira en una terrassa? Estic convençut que la seva permanent mala gaita canviaria en un tres i no res.

Bibiana Fernández en el seu dia va dir que “tot el que m’agrada, està prohibit o engreixa”. A mi, tres quarts del mateix. El pagament per visió del futbol està a preus prohibitius i a la panxota cervesera la precedeix la seva fama. Sort dels amics.

Rosses, morenes, blanques i negres.

Rosses, morenes, blanques i negres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús