La victòria moral de Jasikevicius

“No hi ha victòries morals. Hem perdut la lliga i ja està”. En un món  on la gespa, els mecànics, la pluja, els àrbitres o els putos periodistes sempre serveixen com a excusa, que un paio que perd una final a 5 partits jugant amb la costella trencada digui això, significa que és un autèntic guanyador. Sarunas Jasikecivius, Saras, l’amo. De la mà d’Aíto García Reneses (se’n recorden?) aterra al Palau i aviat fa de Barcelona casa seva. Integrat i compromès, abans d’intentar atracar a cap club xinès o turc accepta ser un dels jugadors que menys cobra de la plantilla per tornar una dècada després a un Palau que mai l’ha tractat com un foraster. En una temporada on tot han estat pals a les rodes per al Barça de bàsquet, amb 37 anys es posa l’equip a l’esquena i amb una costella trencada juga tota la sèrie final contra el Reial Madrid fent 24 punts en el partit final i amb un dolor que qui l’ha patit sap que és insuportable. Donant i partint-se la cara, com sempre.

L’experiència demostra que allargar les agonies mai ha estat una bon política. Rivaldo, Ronaldinho, Albertini, Perunicic, Xepkin i no em facin dir més noms perquè algú se m’emprenyaria.  Sóc molt partidari de l’eutanàsia esportiva, però no dels homicidis. Si algú està integrat, compromès i mínimament rendeix sent un líder dins i fora de la pista, potser que apliquem aquests valors dels que tant ens omplim la boca. Dit sigui de pas, com haguéssim pogut fer amb Abidal a no ser que hi hagi un informe mèdic que ho desaconselli, però sincerament, no crec que el francès sigui tan ruc de jugar contra la voluntat dels metges. Les ha passat massa putes. Déu me’n lliurarà ben prou de qüestionar una decisió tècnica, però crec que, com amb Solozábal en el seu moment, amb Jasikevicius s’ha estat injust. L’any 2003 se’l va convidar a que guanyés copes d’Europa a Tel Aviv i Atenes oficialment per temes pressupostaris i, extraoficialment, per una suposada agitada vida nocturna juntament amb  la difícil convivència amb Bodiroga i Pesic que sempre van mostrar professionalitat però mai la mateixa implicació. Ara, després de deu anys triomfant (3 Eurolligues, 6 lligues, 6 copes i triat en el cinc ideal de la dècada de l’Eurolliga) el repesquem per acomiadar-lo.  El vam fer fora perquè deien que es dutxava amb ginebra quan era jove i ara perquè és vell. Potser ens hem deixat els famosos valors i algunes Eurolligues pel camí. Jasikevicius les ha guanyat amb altres samarretes. Potser aquesta és la única victòria moral de Saras.

Jasikevicius i el més que un club.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús