Democràcia de la vella escola

49 milions d’euros de benefici, 15 milions d’ingressos en royalties,  1,6 milions en ingressos via mòbils, 1,5 milions de visitants al museu i 509 milions de pressupost. El web del FC Barcelona està disponible en català, castellà, anglès, francès, xinès, japonès, àrab i indonesi i rep 45 milions de visites mensuals. Les xarxes socials del club acumulen 78 milions de seguidors i s’ha passat d’una a 13 aplicacions mòbils que generen 1,6 milions d’euros. Aquests són els números del Barça, xifres per caure de cul. Números marejants i espatarrants que són únicament aprovats pels 425 socis amb ganes i temps per anar a l’assemblea de compromissaris, el que representa el 0,09% dels 169.318.

El FC Barcelona convoca 4.333 socis a l’assemblea de compromissaris per aprovar els comptes del club i només un 10% s’hi presenten. Hi ha més d’un i més de deu consocis que troben arcaic aquest sistema de votació que arrosseguem des de que ens afaitem. El FC Barcelona, literalment, informa en el seu web que “aposta per les noves tecnologies al servei del soci i a dia d’avui el 34% dels tràmits són on-line”. Collonut. El club ha demostrat ens el darrers anys tenir gran capacitat per aplicar les noves tecnologies al bon servei del soci. La venda d’entrades per als partits de Champions i la OAB on line en són un parell exemples. Si donem l’oportunitat al soci de participar en sortejos d’entrades, no se li hauria de donar a l’hora de prendre decisions del club que teòricament n’és amo? Si en les nostres vides quotidianes podem fer una pila de tràmits per internet crec que s’hauria de canviar els estatuts del club i obrir l’assemblea a tots els socis a través de la xarxa per reclamar allò tant d’actualitat: tenir dret a decidir. Entenc que la capacitat per a convocar persones a l’assemblea de compromissaris és limitada i que només 4.333 socis hi puguin assistir, però a l’any 2013  tenim l’oportunitat de votar amb un clic i en directe per a tenir grans majories que diria aquell. Només cal convocar el soci davant la pantalla i donar-li veu. Tots tindrem vot i no només uns escollits que amb cap directiva sabem ben bé com es fa el sorteig. En temps del blanc i negre la mà alçada es podia entendre, avui dia, no. L’ús de la tecnologia en bé de la democràcia no ens hauria d’espantar, estem d’acord?

Assemblea de 1989 amb Núñez al capdavant. En blanc i negre i a mà alçada.

Assemblea de 1989 amb Núñez al capdavant. En blanc i negre i a mà alçada.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús