Barça: una pèrdua acceptada de 222 milions

Imaginin que cap marca comercial volgués patrocinar ni a Messi, ni a Neymar, ni a Xavi. Que la samarreta estigués immaculada com en els temps que embrutar-la per guanyar diners era un pecat comparable a esquarterar una mare. Doncs això és exactament el que passa a escassos 100 metres del Camp Nou. Ningú vol posar la seva marca al pit de la samarreta de Juan Carlos Navarro, Nikola Karabatic, Erazem Lorbek i Siarhei Rutenka, la crème de la crème del bàsquet i l’handbol europeu. Ningú veu el projecte prou atractiu per invertir els euros que el FC Barcelona demana. Com el pare que no vol veure els defectes del seu fill, fa temps que el barcelonisme mira cap a una altra banda en el tema del Palau. Que les seccions no són rendibles ho sabem des de que ens afaitem, però sota el pretext que serveixen per a fer barcelonisme (i durant anys i panys per a tapar les misèries) és un roc que l’economia del club porta a la faixa. Les seccions costen a l’entitat 45 milions d’euros anuals, per alguns misèria, menys de la meitat de Bale, però aquí que ens mirem la pela i fem les fotocòpies en blanc i negre sabem que això és un dineral. A més, fa mal admetre que l’estimat Palau Blaugrana està per  jubilar.  Ja en campanya electoral, Sandro Rosell advertia de la necessitat d’aixecar un nou Palau; l’Eurolliga exigeix un pavelló amb capacitat per a més de 10.000 espectadors i avui dia no hi ha opció de ser soci del bàsquet perquè no hi ha ni un seient lliure. Cost de l’obra: pels vols de 100 milions d’euros sent optimistes. Les àvies sempre diuen que s’ha de sembrar per a poder recollir, però abans d’invertir el que no es té el barcelonisme potser hauria de replantejar-se què vol de les seccions. Mirem enrere en el temps per veure alguns detalls significatius:

– En els cinc debats fets en campanya electoral (8TV, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i La 2) la construcció del nou Palau no va ocupar ni cinc minuts de conversa. Tirin d’hemeroteca.

– Cap dels candidats va presentar un projecte esportiu específic per a cada una de les seccions ni cap periodista va preguntar per elles. Recordin, 45 quilos anuals.

– El president Sandro Rosell ha concedit quatre entrevistes en el que va de temporada (8TV, TV3 i dues a Catalunya Ràdio). En cap d’elles, i juntes sumen més de tres hores de xerrameca, hi ha una sola pregunta referent a les seccions.

– L’handbol es va proclamar campió del món a Qatar i cap televisió ni web estatal van emetre el patit. Campions del món i no ho vam veure ni en diferit. Com es demanen 500.000 euros a un patrocinador principal si quedar campió del món no té repercussió mediàtica?

– Nikola Karabatic, el millor jugador d’handbol de tots els temps, fitxa pel Barça i el club no fa cap campanya de captació de socis. Cap anunci. Cero. Aquest paio va ser esportista de l’any a França l’any 2011 per sobre de Frank Ribery, Tony Parker i Sébastien Loeb i és doble campió olímpic i del món. Vaja, un Déu. No ha sigut fins a quatre mesos més tard de la seva presentació que la imatge de l’Expert es comença a veure pels voltants del Palau. A data d’avui en el web del club encara no veiem cap reclam publicitari amb la seva barba.

– El web del FC Barcelona està disponible en català, castellà, anglès, francès, xinès, japonès, àrab i indonesi i rep 45 milions de visites mensuals. En l’adaptació de la campanya publicitària “Play Palau” al web, pensada per fomentar l’assistència al Blaugrana, els capitans de cada secció apareixen amb les samarretes de la temporada anterior i no hi apareix cap nou fixatge. Imaginen una campanya de futbol sense Neymar i amb Messi lluint una samarreta antiga?

En campanya electoral es va parlar de treure’s màscares, Unicef, grada d’animació, braçalets de capità, Uzbekistan, Brasil, imputacions judicials i espionatge. Tots aquests temes junts no sumen ni la meitat del cost del les seccions. Però els candidats ni cas. Mentrestant, al llarg dels darrers anys, la quota mediàtica de les seccions ha estat escombrada per l’NBA (Gasols, Ricky), Fórmula 1 (Alonso) i Moto GP (Márquez, Lorenzo). Menys presència mediàtica, menys repercussió, menys seguidors, menys espectadors al Palau. Una de les conseqüències serà que sota el mandat de Rosell això significarà 370 milions d’euros nou Palau inclòs i, segons dades de Javier Faus, una pèrdua estimada de 222.  Gairebé 9 Chigrinskiys o 3 Ibrahimovics. Una pasta. I no crec que fer pagar els nens per entrar al Palau sigui la manera de rendibilitzar-lo. El problema és molt més profund i qui no ho entengui escalfa gratuïtament una cadira. Però obrir aquest debat sembla incomodar els culers. Són calers que ja es donen per perduts. Com diu (o deia) Rosell, mai diguis mai, però crec que les seccions mai tindran superàvit. Entenc, però,  que s’ha d’aspirar a no perdre 37 quilos anuals, donar-los la importància que es mereixen (i que fora sí tenen) i intentar aproximar-nos a empatar el balanç. Els millors jugadors juguen sota una marca reconeguda, els hi donem un cop de mà?

Què volem del Palau?

Què volem del Palau?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús