“Tan de bo el Barça donés suport públic els LGBT contra l’homofòbia a l’esport”

Entrevista a Jacques Schoofs, President dels Panteres Grogues de Barcelona, Club Esportiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals).

Enginyer informàtic, nadador, emigrant i per sobre de tot esportista. Pensa el que diu. Dubtava entre Austràlia i Barcelona per fugir del fred de Gant. Creu que va triar bé. Aquest 2014 els Panteres Grogues fan 20 anys amb el debat sobre l’homosexualitat a l’esport d’elit més viu que mai degut a les recents sortides de l’armari de Thomas Hitzlsperger i Jason Collins. L’homofòbia regne a l’esport i sobretot a l’esport rei. Un partit s’atura per insults racistes, però no per insults homòfobs.

Què s’ha fet malament perquè hi hagi homofòbia a l’esport? Crec que res, és qüestió d’aprenentatge. Si dic que he menjat una poma rosa, algú pot pensar que això no existeix. Passa el mateix amb els LGBT a l’esport, hi ha que gent no té ni idea què vol dir ser LGBT. És una cosa allunyada del seu món. Si lluitem contra l’homofòbia a l’esport és perquè hi ha gent que considera l’orientació sexual prou important com perquè hi hagi homofòbia. Volem que es practiqui esport amb independència de la condició sexual. Que esportistes d’alt nivell surtin de l’armari és un bon exemple perquè la gent pensi que la sexualitat és indiferent per la pràctica de l’esport.

 

La propera generació haurà superat aquest barrera? Tant de bo. L’homofòbia s’aprofita del procés personal que viu algú que està tancat l’armari. S’ha d’obrir la mentalitat de la gent perquè vegin que no és important la condició sexual d’una persona. A cada un dels LGBT els hi ha costat sortir de l’armari en algun moment o àmbit determinat. Hi ha gent que només pot compartir la seva homosexualitat amb amics o parella i l’amaga a feina o família. És un procés molt personal perquè el primer pas que s’ha de fer és convèncer a un mateix i això en una societat que des de petit et mostra exemples heterosexuals és complicat.

Thomas Hitzlsperger es declara públicament homosexual només quatre mesos després de retirar-se. Un futbolista en actiu no surt de l’armari per por dels patrocinadors,  del públic o dels rivals? No en tinc ni idea. Això se’ls hauria de preguntar a ells.

 

Abans ha dit que una estrella sortís de l’armari seria un bon exemple. Per descomptat, però mai forçaria a ningú a fer-ho. Com he dit és un procés molt personal i tant de bo sortís algun esportista d’elit dient “sóc homosexual i segueixo practicant el meu esport”. Ajudaria a molta gent, no només a d’altres esportistes d’alt nivell sinó també a gent anònima. La pregunta que em faig és; si no hi hagués homofòbia, existiria un club com els Panteres Grogues?

 

Hi ha molts heterosexuals que practiquin esport amb les Panteres Grogues? No ho sé i no m’interessa.

 

El 17 d’octubre la lliga nord-americana de beisbol (MBL) i els seus 30 clubs van donar suport públic al col·lectiu LGBT de joves. Imagina la Champions League o el Barça fent el mateix?

Tant de bo ho fessin perquè guanyarien molt prestigi. La federació belga de futbol ha arribat a un acord amb el ministre d’igualtat per a treballar contra l’homofòbia. Si a Bèlgica es pot fer, per què no a Barcelona i a Catalunya que són lliberals i obertes?

 

El Barça ha fet campanyes en favor dels infants desvalguts, la dona, la cultura. Per què creu que el no n’ha fet cap com la de la lliga MBL?  M’encantaria que ho fessin i que comptessin amb els Panteres Grogues com a un dels clubs LGBT més grans d’Europa per ajudar en la difusió d’un programa contra la homofòbia.

 

Nike es planteja seriosament rescindir el contracte de Ronaldo Nazário l’any 2008 per estar amb transsexuals i el 2013 impulsa la campanya Be True amb Jason Collins en favor del col·lectiu LGBT. Rectificació o oportunisme? És anar en la bona direcció. Aplaudeixo que una marca tan gran prengui aquestes iniciatives que donen suport als LGBT. El temps fa aprendre i segurament Nike ha après que no importa la condició sexual per a la pràctica de l’esport.

 

Al llarg de la història recent, el col·lectiu LGBT hauria pogut fer alguna cosa millor en bé de la pedagogia?

Sempre es pot fer alguna cosa millor. Una de les coses a millorar seria eliminar la paraula “lluita” quan parlem d’homofòbia. Té connotacions negatives i bèl·liques. Mai aconsegueixes res amb actitud negativa. Preferia transmetre una visió més optimista.

 

Com consideres el paper dels mitjans de comunicació envers els LGBT dins l’esport? S’haurien d’implicar més per acabar amb l’homofòbia, i no només quan Collins o Hitzlsperger surten de l’armari, sinó també amb l’esport amateur. Des de 2004 organitzem un torneig que aplega més de 800 esportistes i els diaris ho cobreixen a la secció de societat, mai a la d’esports. Volem que es tracti com un esdeveniment esportiu. Ni més ni menys.

Què queda per fer? Molt, però sobretot queda una feinada a fer en l’entorn dels transsexuals, un espai de la comunitat LGBT que gairebé mai es menciona. Bona part de la societat no els accepta i per a ells és encara més complex perquè estan en mig d’un canvi de gènere. Tot és més complicat per a ells.

 

 

 

Un partit. Itàlia – França. Final del mundial de futbol 2006.

 

Un esportista. Michael Phelps.

 

Una imatge. Mireia Belmonte als mundials de natació de Barcelona.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús