La intendència dels milionaris

Tot i que la seva empresa s’omple la boca en defensa dels horaris europeus, un bon amic sovint penca fins ben tard. Ell, anys i panys al peu del canó, sempre mira pel bé comú i, si s’ha d’empassar un gripau pel bé col·lectiu, el sopa de gust i bon profit. “Tot això, quan m’acomiadin, ho tindran en compte”. Evidentment ho diu en conya. Sap que els reis són els pares i que els nens no venen de París, però pot presumir de tenir la consciència més neta que la casa de Míster Proper.

Després de 32 anys al primer equip del Barça, a l’encarregat del material, amic, guia i confessor dels jugadors Txema Corbella, li han clavat una puntada al mig del cul. Si troben algú que parli malament d’ell o critiqui la seva feina els pago un sopar a l’Hispania d’Arenys de Mar. D’entre tanta tonteria que sovint rodeja l’esport professional, Corbella és un paio normal. Amb l’autoritat que donen les canes, toca el crostó i aconsella els cracks. Cada cosa quan convé. I el més important, els jugadors se l’escolten. El senyor Tomàs a l’hoquei, l’imprescindible doctor Guti i Salvador Canals (sí, el meu estimat pare) a l’handbol, Javi Fernández al futbol sala i Toni Bové al bàsquet: tots ells més de 25 anys fent d’intendents dels milionaris. Perquè Puyol tingui una carrera brillant i una jubilació daurada, fa falta Corbelles, Navals, Pepes Costas i doctors Prunes darrera. Que recuperin els jugadors a temps per aquell partit decisiu, que els portin un medicament a casa a l’hora que faci falta, que els hi aixequin els ànims quan tenen un problema, que els agafin per la pitrera i els hi cantin les quaranta quan es descarrilen. Sempre a l’ombra dels focus i sense copets a l’esquena.

Acomiadar Corbella com si fos un principiant (passi per recursos humans i passiu bé) és una falta de respecte a la veu de l’experiència i no tenir ni fava de com funciona un vestidor, llàstima que això no s’ensenyi a les escoles de negocis. Els executius del club (molts amb diners per pagar quota a ESADE i IESE, però no pas per a ser socis del Barça ni del Palau), tenen tot el dret de creure, encertadament o no, que un canvi seria bo pel rumb del primer equip. Però l’única persona, juntament amb Carles Naval, que ha guanyat les quatre Champions que té el Barça, mereix el màxim respecte. President i entrenador han de baixar al vestidor i donar la cara, i Corbella, que com el meu amic sempre pensa en el col·lectiu, probablement plorarà però ho entendrà. Algú que ha de sortir amb honors per la porta gran se li clava una puntada al cul i tal dia farà un any, però sembla que és més fàcil recordar els famosos valors quan la FIFA ens deixa en pilotes per no fer bé la feina. El Barça, un cop més, no ho ha sabut fer. “Tot això, quan m’acomiadin, ho tindran en compte” diu el meu amic. Corbella no ho podrà dir dels dirigents del Barça, però dels jugadors, ben segur que sí.

Gràcies per tot Txema.

Corbella ha guanyat les 4 Champions del Barça: Wembley, París, Roma i Wembley.

Corbella ha guanyat les 4 Champions del Barça: Wembley, París, Roma i Wembley.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús