L’etern guanyador Valero Rivera

Amb un 22-25 a la final de Doha ha acabat un mundial d’handbol que es podria qualificar d’històric. La França de Jérome Fernández, Nikola Karabatic, Thierry Omeyer, Daniel Narcisse, Cedric Sorhaindo  i companyia engrandeix la seva llegenda aconseguint el cinquè mundial gal i guanyant 8 de les darreres 8 finals disputades. Col·leccionen ors olímpics, mundials, europeus i no se’n cansen. Ni el Gummersbach dels 70, ni el Minsk dels 80, ni el Barça dels 90 es poden comparar amb una França que ha tenyit de blau l’handbol del segle XXI. El millor equip entre els millors equips de la història. A França hi ha qui diu que els nens juguen a futbol, els homes a rugbi i els Déus a handbol.

L’altre protagonista del mundial és el Qatar de Valero Rivera. Diana d’elogis i pals a parts iguals, moltes han estat les crítiques etzibades per tots els seus nacionalitats a cop de talonari. A la vella Europa handbolística no agraden els petrodòlars i des dels escandinaus fins els espanyols passant per alemanys i francesos, han posat a parir un combinat on el 50% dels jugadors no són originaris del país asiàtic. Però anem a pams. Valero és un guanyador nat i qui cregués que anava Doha en busca d’un retir daurat no coneix el personatge. Rivera i el seu equip d’entrenadors no han fet ni més ni menys que estudiar les normes, portar-les al límit i no saltar-se ni una coma del reglament. Que ha nacionalitzat a molts jugadors per a guanyar? Si mirem enrere en el temps, veurem que qui tant critica Valero abans ha comès el mateix pecat que, ara, sembla capital. Els petrodòlars qatarians han nacionalitzat a serbis, bosnians i cubans com els totxodòlars espanyols ho van fer amb Talant Dujshebaev, Andrei Shchepkin (Xepkin catalanitzat si volen), Julio Fis, Rolando Uríos i Arpad Sterbik que es quadraven a les notes del chin-tachin. Amb Rutenka i Nagy, però, als Hispanos els va sortir el tret per la culata. Un cop nacionalitzats, bon vent i barca nova a la roja. Això va coure a Madrid i Ciudad Real. Però a Espanya nacionalitzar esportistes no és monopoli de l’handbol. Els sonen els noms de Serge Ibaka, Diego Costa, Donato, Catanha, Marcos Senna, Martín López Zubero o el repudiat Juanito Mühlegg? Per un grapat de duros tots ells més espanyols que el Tío Pepe. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Rivera –meticulós, de ferro, amic dels amics i amb fòbia a les olives– ha portat Qatar a ser el primer equip no europeu en arribar a una final d’un mundial sense nacionalitzar (també podem dir “contractar”) cap figura de renom. Valero va aterrar a Qatar i va formar un equip per a guanyar. Amb  Saric i Stojanovic com a excepcions, va buscar jugadors de tercera fila, els va portar a la  dèbil lliga Qatarí i ha pogut pencar amb ells tot l’any fins a modelar un equip competitiu. Que jugadors com Borja Fernández (exjugador de bàsquet reconvertit a l’handbol i ni contemplat per ser seleccionat per Espanya) o Rafael Da Costa Capote (6 gols a la final i ignorat pels equips punters europeus) lluitin per l’or en un mundial no és casualitat. D’això se’n diu treball. Valero ha vist talent on els altres quincalla i els diners han fet la resta. Els calers fitxen jugadors, però no formen equips. Si no que li ho preguntin a Abramovich o a Florentino quan temps i quants euros els han costat la primera i la dècima. Valero no ha aconseguit la plata nacionalitzant Mikkel Hassen, ho ha fet amb Da Costa Capote.

Qatar ha rebut pals a mansalva per tenir el 50% dels jugadors nacionalitzats, però ningú ha dit res d’Àustria, que en aquest mateix mundial en portava el 30% (Ziura, Bozovic, Marinovic, Szilagyi, Santos i Kirveliavicius). Està clar que guanyar i exhibir múscul econòmic cou. Temps enrere Hongria amb Ivo Díaz i Carlos Reynaldo Pérez i la mateixa Alemanya amb Bogdan Wenta ja havien nacionalitzat jugadors per a potenciar la selecció. Valero ha radicalitzat el model i això ha irritat a molta gent, però la culpa no és de qui porta al límit el reglament per a guanyar, sinó de qui l’ha pensat.

VALERO

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús