Un monument per a Xavi

Confirmat. La marxa de Xavi Hernández ha deixat de ser oficiosa i ha passat a ser oficial. Xavi deixa enrere 17 anys com a jugador del primer equip, 58.500 minuts de futbol en 764 partits oficials, 3 champions (4 si Déu/Messi vol), 8 lligues, 2 copes (3 si Déu/Messi vol), 2 mundials de clubs, 1 mundial de seleccions i 2 Eurocopes. Déu ni do, per a caure de cul.  Jugador exemplar (no trobaran ni una sola sortida de to en 17 anys), ha fet seva la frase que una retirada a temps és una victòria. “Costa dirigir que no estàs a l’onze titular, però ho he acceptat i em sento partícip de l’aconseguit” diu Xavi. Tot i jugar una tercera part dels minuts d’aquesta temporada, ha sigut un jugador important i ha decidit que és moment de dir prou. Que un declivi a la banqueta pot corcar una carrera immaculada. Només una cosa a dir: gràcies per tot.

Els experts (jo ni idea més enllà de ser un simple seguidor del futbol) situen a Xavi a Olimp futbolístic. Líder dins i fora el vestidor diuen que és d’aquells que ha evolucionat l’espècie futbolística, un avançat, un privilegiat. Amb tot aquest currículum a les esquenes, estaríem d’acord que Xavi Hernández mereix un comiat com Déu mana i  és aquí on començo a tremolar. Si mirem enrere, el FC Barcelona (de futbol, no puc dir el mateix del Palau) mai ha acomiadat jugadors amb honors. Sempre s’ha optat una ovació el darrer dia que jugui a l’estadi o un partit homenatge contra un equip de pa sucat amb oli i sobretot, s’ha optat per la cartera. Assessor de no-sé-què, ajudant de l’ajudant de l’ajudant de no-sé-qui, executiu de no-sé-què i així fins a una colla de càrrecs que la casa és gran. Tot això amb una bona picossada que garanteixi una jubilació encara més daurada. No sóc massa amic dels ex. Crec que un club d’alt nivell ha de tenir cracks al camp i als despatxos i no donar càrrecs per quedar bé. Honors i agraïments, tots, i catifa vermella quan calgui, però fins aquí. I ara, és el moment de Xavi.

Els ianquis i els anglesos, que d’això la saben llarga, han acomiadat mites com Magic Johnson, Larry Bird, Dennis Bergkamp, Michael Jordan, Joe Montana o Scottie Pippen aixecant estàtues i amb tots els honors. Gairebé tots amb menys currículum que Xavi Hernández. L’esplanada de l’estadi és un lloc collonut per a fer una estàtua en honor al 6. Sí, una estàtua. I sí, ara. Ara és el moment. No podem fer tard com amb el pobre Kubala que va veure la inauguració del seu monument des del cel. Xavi mereix tallar la cinta. Si qui ha vestit més vegades la samarreta del Barça, ha guanyat més títols i ha jugat més minuts no ho mereix, aleshores qui?

#6ràciesXavi


BergkampGETTY1_2831149b


MAGIC JORDAN MONU BIRD

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús