Amb el menjar no es juga!

Fa poc, la meva banquera de confiança, davant la meva insistència en conèixer què feien amb els estalvis de tota una vida i en demanar explicacions sobre l’ètica de les seves inversions, em va dir, tota ufana, quan havia regirat tots els fulletons i catàlegs de la sucursal: “Eureka! Tinc un producte per a la teva mentalitat.”
Com va la cosa? Tenen un producte financer per a cada mentalitat a tots els bancs? O la gent s’ajunta per tipologies de mentalitat en determinades entitats bancàries? Imagino, doncs, que la gent que s’ajunta a les entitats bancàries que especulen amb productes alimentaris es varen agrupar com afectats per algun trauma infantil amb el menjar. Pares i mares massa rigorosos, obligant la canalla, un cop i un altre, a menjar-se naps, cols i d’altres rareses gastronòmiques. Repartint clatellades a aquells que fèiem ninots amb el pa, avorrits d’una, aleshores, incomestible escudella. Amenaçats amb no veure l’episodi sabatí de Mazinger Z si no ens empassàvem la paella.
Aquesta gent creix i, clar, reacciona al trauma posant els estalvis en una Food Commodity. La venjança és un plat que se serveix fred, deixeu-me fer l’acudit de tercera. Si-us-plau, feu-nos un favor: aneu al psicòleg i resoleu els vostres comptes amb el passat. Milions de camperols al món us agrairan que no jugueu al monopoly amb les seves collites, que no especuleu amb el preu dels aliments per assegurar-vos una pensió més sucosa o l’apartament a Cubelles, perquè potser ells no en tindran ni pensió ni casa ben aviat.
Avui és el Dia de la Lluita Camperola a tot el món. Si veieu algú fent malabars amb peces de fruita o intentant ingressar paquets d’arròs i demanant la seva rendibilitat a la vostra sucursal, sapigueu que és una acció de protesta i que el vostre banc fa aquestes coses tan lletges amb el menjar. Potser no ho sabíeu, ja passa. Però feu l’esforç, reviseu la vostra cartera i demaneu sinceritat per un cop a la vida a les vostres targes de crèdit.
Enfronteu-vos a la veritat com a aquell plat d’espinacs bullits i recordeu que amb el menjar no es juga. Au, ja podeu veure el Pedro i la Heidi.

 

 

2 comentaris

  • Llisti

    17/04/2013 10:36

    Llavors ha sigut positiu haver vist el Màzinguer Z els dissabtes, o no?

    El que si que veig, és que l’economia financera, desacoblada de la creació de riquesa, crea miratges i bombolles. Hi com dius, hi ha una série de temes que haurien de sortir-ne escrupulosament.

  • Ksavero Urbestro

    17/04/2013 11:37

    Tre interese. El títol, no seria “no s’hi juga”? Enhorabona i endavant amb el blog!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús