Per a què serveix una formiga?

La cançó del Quimi Portet i del Manolo García anava pel cantó surrealista de la qüestió, però és que últimament ens estem veient en una tessitura tan o més absurda que la que plantejaven els versos de l’Último de la Fila en aquell vinil ja una mica llunyà. Vostès han sentit mai que li demanin a una empresa per a què serveix? Doncs a les ONG ens ho demanen constantment, per dies amb la intensitat d’un tercer grau, per a que al final confessem una veritat oculta i sospitada per una majoria descreguda.
Afortunadament, aquests dies s’ha concatenat una sèrie d’aquells petits miracles que els equips humils de la lliga, i permeteu-me el símil esportiu, recordem tota la vida i ens donen corda i embranzida per molt estona. En aquest cas, fins i tot esdevenen una píndola contra l’amnèsia, la pèrdua sobtada de la raó o una mena de síndrome d’Estocolm induït pels nostres captors finançadors; realment ja no sé com dir-li.

Algú pensa que s’aconsegueix un Tractat Internacional per regular el comerç d’armes per la sola voluntat dels governs? O que s’eviten els abusos amb les patents d’una gran farmacèutica a l’Índia perquè aquesta entra sobtadament en raó? O que una multinacional li torna als seus legítims propietaris les seves terres perquè la justícia ugandesa és una màquina perfectament engreixada?

Això ho fan unes formiguetes, petites i tossudes, que de vegades fan nosa, dibuixant camins que no sembla que vagin enlloc, i que poden fins i tot envair les nostres impol·lutes estovalles, un diumenge qualsevol al camp. “No les matis, que fan la seva feina”, em deia ma mare de petit.
No us feu els homenots absurdament, no les mateu, si us plau, o ningú farà una feina que necessita tothom.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús