El procés

Ara ho entenc. Us haureu posat molt a explicar-ho fora, però aquí no havíeu dit gaire cosa. Entenc que enteníeu que ja s’entenia, entesos. He sentit al Molt Honorable per París, parlant de trens, i queda tot clar. Tu demanes comprensió internacional cap a les teves aspiracions i aquells responen: “Parfait, mon frére. I tu què em dones?” Diu: “Home, jo tinc un tren que quan sigui meu te’l puc deixar a bon preu”. “Ah, ça c’est une autre chose“, diu aquell, mentre s’ho anota a la llista de negocis pel futur, fent-se el càlcul ràpid de cap del que en pot treure, per saber si ha de riure o fer una ganyota de circumstàncies.

Crec que he ficat la pota, m’haureu de disculpar. L’altre dia va sortir la conversa amb un responsable de l’administració moçambicana, us juro que no va ser premeditats. Em vam demanar sobre els pous d’aigua que s’havien quedat sense construir per l’impagament de la Generalitat. I vaig haver de dir que estàvem als tribunals perquè no ens enteníem, com les parelles quan es divorcien i li demanen al senyor jutge que trobi una sortida al seu desencontre. Que no hi comptessin amb la inauguració, al menys per algun temps. Ara veig que no era això el que la diplomàcia popular que heu muntat (com es diu? Diplocat? Això!), havíem d’anar explicant pel món. Ja se sap, tot el que es fa amb voluntaris és molt maco, però de vegades patina.

En fi, com que tampoc parlo molt bé el portugués, segurament nao fais nada, i potser ni s’ha enterat aquell funcionari perdut a la sabana. No me l’imagino agafant un telèfon i comunicant-se ipso facto amb la intel·ligencia militar moçambicana o amb Exteriors per passar la dada.  Per cert, al preu al que paguen els xinesos el seu reconeixement a les Nacions Unides, crec que hauríeu de pujar l’oferta. Amb el rodalies no sé si convencerem a França, però per a que Moçambic digui que sí, mínim els hem de portar el Nou Camp a Maputo. I acabar els pous, hospitals i resta de compromisos, és clar.

No sé, penseu-hi, i ens aneu explicant el procés. Però abans de que surti als diaris, per no passar vergonya, si-us-plau.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús